Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  passant
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PASSANT
|| 1. adj. Que passa. Ubrats ma boca en veritat en axí que no sia nulla paraula passant per ella si no és vera, Llull Cont. 23, 1. a) heràld. (Figura d'animal) en actitud de caminar; cast. pasante.
|| 2. m. i f. Persona que passa per un lloc; cast. transeunte. Stablim que negun los passans no esuasescha, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 316). Sens embargament e dany dels passants qui aquèn passaran, Cost. Tort. I, ii, 4. Pera atreure's l'atenció dels passants, Pons Auca 104.
|| 3. El qui assisteix algú en l'exercici d'una facultat per imposar-se'n; cast. pasante. Especialment: a) Auxiliar d'un mestre, encarregat de passar les lliçons als estudiants. Primer minaire, després factor, acabat passant de mestre, Caselles Mult.153.—b) Advocat jove o escrivent auxiliar d'un advocat o d'un notari.
|| 4. Baga molt ampla de cuiro destinada a deixar passar una corretja perquè el cap no pengi ni balderegi (Barc., ap. BDC, xxii, 177).
|| 5. pl. a) Lloc per on un camí passa un torrent o una riera (Prats de Ll., ap. Griera Tr.).—b) Corriols que es deixen a un extrem de l'hort sense plantar per a poder-hi anar a girar l'aigua (Gir., ap. Griera Tr.).
|| 6. Acció o moment de passar; cast. paso. Allí al passant d'un lloc ell bé la n'ha calsada, cançó pop. (ap. Milà Rom. 407). El senyor Rei, en el passant dels dies | tostemps la veia, no jamai sadoll, Carner Lluna 116. a) Fer el passant: passar els músics sonant pels carrers en dia de festa (St. Joan les A., Torelló); cast. hacer pasacalle.
    Fon.:
pəsán (or.); pasán (occ.); pasánt (val.); pəsánt (mall.).