DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PASSAR v. intr. o tr.: cast. pasar.
I. intr.
|| 1. Recórrer un espai, travessar un lloc anant d'un indret a un altre. Qan ozí que nostre senyor Ihesu Crist pasaue per aqela terra, Hom. Org. 3 vo. Per una forest, en la qual un ermità staua, passà un caualler, Llull Felix, pt. i, c. 3. Quant passaua sobre les cases, Serra Gèn. 62. Passar avant: moure's en direcció a avant, progressar, seguir un camí emprès. No gosava passar avant, Ruyra Parada 30. a) absol. E com los embaxadors passaran, veuran l'arnès luyr, Tirant, c. 14. Veuen tètrics fantasmes passar en reguitzell, Atlàntida iii.—b) incrementat amb la partícula ne o en (adverbi pronominal). Lo pont preposà fer per ço que los pelegrins e altres gents ne passassen, Llull Felix, pt. vii, c. 5. Una barcha que han a tenir francha en lo riu de Ebro tot hom qui passar ne vulla, doc. segle XIV (Col. Bof. xxxix, 187).
|| 2. per ext., aplicat a coses inanimades (camins, corrents d'aigua o d'aire, etc.). Hom aurà carrera que pas per honor d'altre, Cost. Tort. I, ii, 3. Aquella aygua qui passaua per lo trestellador, Codi Çagarriga 123. Un riu passa per mitg de la ciutat, Lacavalleria Gazoph. Malgrat l'airot que passava per la finestra, Víct. Cat., Ombr. 12. a) fig., aplicat a coses immaterials. Vós tindreu de passar per lo examen, Lacavalleria Gazoph. Passaven unes idees així pel meu cervell, Ruyra Parada 26.
|| 3. Tenir sortida, donar pas un conducte. Carrer que no passa: carrer que per un cap no té sortida. Devant la font de Sent Michel e devant un carreró qui no passa, doc. a. 1390 (Ardits, i, 4).
|| 4. Caber dins un conducte; inversament, tenir capacitat un cos buit per a rebre'n o contenir-ne un altre. «L'espasa no passa dins la baina». «Les sabates no em passen».
|| 5. Traslladar-se, transportar-se a un lloc; anar-hi. Dixeren-nos que pensàssem de passar a Maylorques..., e dixem-los que... hi passaríem, Jaume I, Cròn. 115. Passats, ànimes, a les tenebres inférnals, Metge Somni iii. Y passant al menjador, obrí el balcó d'una revolada, Pons Auca 72. a) Pot usar-se com a pronominal, especialment indicant un trasllat fraudulent o fet a traïció. «Passar-se a l'enemic»: abandonar el partit propi i agregar-se al contrari. An que se'n pas en la terra del autre, doc. a. 1244 (Pujol Doc. 19). E al ferir passaren-se al rey Carles e vengren contra llur senyor, Muntaner Cròn., c. 34. Fugí passant-se a les parts de França, Pere IV, Cròn. 384. Passà-se'n en Africa en una barca, Scachs 33.—b) fig., aplicat a coses immaterials, a classes, a categories. Teniu major plaer de passar al sanct orde de religió que jo no he, Llull Blanq. 4. Los béns de fortuna... passen en possessió dels vius, Genebreda Cons. 76. Passem al segon punt de nostra proposició, Lacavalleria Gazoph. La forsa que adquiriríeu passant al estat de vapor, Penya Mos. iii, 59.
|| 6. fig. Convertir-se o esdevenir d'una cosa o d'un estat a un altre. «Al cap de tres anys d'aprenentage, passaven a oficials, i després a mestres». La sentència passa en cosa jutjada, Consolat, c. 12. Axò ha passat en proverbi, Lacavalleria Gazoph.
|| 7. Anar més enllà. El dany y roïna... passe de vint mil lliures, doc. a. 1640 (Hist. Sóller, i, 149). Uns pellingos de cretona no li passavan dels genolls, Pons Auca 5. Encara no passa d'hora, Roq. 5.
|| 8. Transcórrer temps. Ere prim son pasad e viu les portes del castel desencadenar, doc. a. 1250 (Pujol Doc. 23). Si lo terme de la paga del dit deute és passat, Consolat, c. 29. Abans que sia passat un any, Muntaner Cròn., c. 32. Molts de dies eren passats que no hauia menjat sinó erbes, Tirant, c. 6. El temps anava passant i els companys se cansarien d'esperar-me, Ruyra Parada 20.
|| 9. Esdevenir-se, ocórrer; tenir realitat una acció. Moltes enamorades noues passaren entre aquells, Paris e Viana 14. Axò només passava qualque diumenge, Galmés Flor 6. M'agradava de veure que no passava res d'extraordinari, Ruyra Parada 26. «¿Què ha passat?»«No sé què em passa». N'Ayneta el se mirava embadalida y no sabia què li passava, Roq. 15. a) usat també com a pronominal: La cosa se passà de aquesta manera, Lacavalleria Gazoph.
|| 10. Acomplir-se totalment sense obstacle eficaç, sense que hi prestin atenció. No consent que'ls mals passen sens punició, Pere IV, Cròn. 292. Tot quant dessús has dit, bé que no passarà sens resposta..., haguera pacientment sofert, Metge Somni iii. Mirau aquest gran misteri; no us passe impensat aquest secret diuinal, Villena Vita Chr., c. 210.
|| 11. Admetre's com a bo, com a cert. Veeren que la volentat d'en G. de Montpesler e de son conseyl hauia a passar, Jaume I, Cròn. 2. Que aytal drap... no sie punit, ans puxe passar sens pena del texidor, doc. a. 1387 (Col. Bof. viii, 263). Pessetes llises que no passen, Roq. 12.
|| 12. Consentir, prestar conformitat. Sobre'l fet d'Oliva, en lo qual axí com a perjudicial molt a nós no passaríem per res, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 557). Vós tindreu de passar per assò a pesar vostre, Lacavalleria Gazoph. Passo per tot, em resigno a tot, Soldevila Fanny 125.
|| 13. Esser acceptat o tingut per tal o tal cosa sense esser-ho. Ell passa per boig, ell és reputat per boig, Lacavalleria Gazoph. Jo no vull passar per ruch, Penya Poes. 197. Volia passar per valent, Ruyra Parada 25.
|| 14. Anar-se'n, esvanir-se, desaparèixer; morir. Que'l bisbe passàs d'aquesta present vida, Llull Felix, pt. i, c. 7. Altres sants pares... són passats d'aquest segle, Llull Blanq. 5. Si s'esdevendrà que aquell confrare de nit pas d'esta vida, doc. a. 1329 (Col. Bof. viii, 175). Com foren a Jesucrist trobaren que era passat, e no li trencaren les cames, Serra Gèn. 220. Les coses de la beneuyrança són ja passades e no les has de present, Genebreda Cons. 68.
|| 15. Cessar, deixar d'actuar. Ladonchs l'espahordiment me començà a passar, Metge Somni i. En tal cars li passaria gran part de la fellonia que contra mi té, Tirant, c. 227. Esperar allà aturada que passés el xàfec, Víct. Cat., Ombr. 20.
|| 16. (intr. o refl.) Saber-se privar d'una cosa, abstenir-se'n, deixar de fer-la o de tenir-la. Passí sens beure ni menjar | per fer camí, Vent. Pel. 3. Jo no puch passar-me de allò, Lacavalleria Gazoph. Jo vos assegur que no sabria passar sense ell, Roq. 23. Potser ni els necessitava; i si els necessitava, també se'n podria passar, Sagarra Vida, i, 259.
|| 17. En certs jocs de cartes, de dòmino, etc., renunciar a prendre part en la jugada, sia voluntàriament, sia per necessitat; per ext., Renunciar a participar en una cosa. Totes hi volen arribar, al sagrament del matrimoni; donchs jo en passo, Vilanova Obres, xi, 85.
|| 18. intr. o refl. Alterar-se en mal; perdre la frescor, el bon estat natural. L'un a portar-hi peix, i l'altra a mirar si n'hi havia a fi de vendre'l abans que pogués passar-se, Ruyra Pinya, ii, 155.
|| 19. refl. Gastar-se una cosa sense donar profit. «El foc se passa»: està cremant sense tenir-hi res a coure o a escalfar.
|| 20. refl. Anar se'n pels porus o per evaporació el líquid de dins un recipient; cast. rezumarse, recalarse.
II. tr.
|| 1. Recórrer, anar a través d'una cosa. Passà terres y fortunes, Costa Poes. 9. Passar la terra: llaurar la rompuda del rostoll; és la segona llaurada (Vinaròs). Passar ses lloses: recórrer els paranys de lloses per recollir la caça agafada, parar les lloses tibades i posar menja nova a les que no en tenen (Mall.).
|| 2. Anar o portar a través d'una cosa, des d'una banda fins a l'altra. Colp de dart s'i trobà que passà l'hom ab les cuyraces, Muntaner Cròn., c. 83. Hun oricorn... que fir ab lo corn que passa una paret, Sermons SVF, i, 154. Lo rey moro tirà prestament una fletxa e donà-li en lo mig de la pauesina e passà-la-y de clar ensemps ab lo bras, Tirant, c. 19. Si com l'arnès d'acer a colp s'engruna | e lo de ferr hun petit colp lo passa, Ausiàs March, lxxxvii. Al hom que vull, de part a part | mon vis lo passa, Coll. Dames 121. Maleïda la fletxa que m'ha ferit; | ¿per què el cor no em passava de mig a mig?, Canigó v. a) ant. Desverjar una dona. Mahoma... los dix que quan seran en paraís, que hauran cascú D mullers totes vergens, e cascun jorn passaria totes aquelles, e que aprés romandrien vèrgens, Sermons SVF, i, 203. Per força o per grat ell passarà a vostra majestat, Tirant, c. 200.
|| 3. Anar més enllà; anar per damunt o per dins d'una cosa fins a més enllà dell lloc o terme on es troba. Si [el senyor de nau] li corre de sobre, lo mariner deu fugir fins a proa e deu-se metre de lats de la cadena..., que'l senyor no deu passar la cadena, Consolat, c. 165. Perque en lo amar les donzelletes tendres no passen los límits de rahó, Alegre Transf. 79. Cavall qui passa sis anys o de qui avant hi entra ya en dies, Flos medic. 25. a) Excedir, avantatjar; esser superior a algú. De proesa Tirant passa a tots, Tirant, c. 214. Stich per molt amar aquella que de virtuts passa totes quantes són, Tirant, c. 261. La grauitat de aquelles dolors que les altres totes passa, Corella Obres 19. Passa a tothom més d'un palm, Masifern Coses Amp. 95.—b) Transgredir, mancar a l'obediència a un precepte o llei. Molt me dó gran maravella, Sènyer, dels hòmens d'aquest món, com poden passar los vostres manaments, Llull Cont. 159. Us manam... que vós no passets aquest manament, Jaume I, Cròn. 415. No passaré un punt la ordinació vostra, Tirant, c. 10.
|| 4. Experimentar durant cert temps (una acció, un esdeveniment, un estat físic o anímic). Passar pena, Passar gust, Passar una malaltia, una desgràcia; Passar un examen: sofrir-lo. Passar fam, set, fred, etc.: sofrir aquests accidents. Tot aquest trebayl amam sostenir e passar per ço que més amem Déu, Llull Gentil 94. Com menys dura la pena, ab menys dolor se passa, Metge Somni ii. Vestint carn humana..., passant fam y set, Passi cobles 41. Si la majestat vostra sabia la strema passió que Tirant passa per causa de vostra altesa, Tirant, c. 199. Dels pecats vells pas penitència, Spill 1156. ¿No passau gust amb ses obres bones y ben representades?, Roq. 17. Ningú no feia cara de passar cap disgust, Llor Jocs 62.
|| 5. Estar durant cert temps (amb el nom expressiu del temps com a complement directe). Per tal que'ls hòmens coneguessen e sabessen, can hauríem passada aquesta vida mortal, ço que nós hauríem feyt, Jaume I, Cròn. 1. Hon passam sis dies sperants les hosts, Pere IV, Cròn. 163. Ab tal govern | lo temps d'hivern | axí 'l passava, Spill 1456. Que passe la nit ab vostres paraules, Proc. Olives 1115. a) modernament pot usar-se com a refl.: No acostumava passar-se hores dins es cafès, Ignor. 70.
|| 6. Viure (de tal o tal manera). Passi-ho bé: fórmula de comiat. Ell ho passa un poch millor, Lacavalleria Gazoph. Maldament les passi tristes, | moltes passades he vistes, Penya Poes. 69. Considerau si les hi passarà, alegres, amb En Miquel i un sarronet d'unces, Alcover Cont. 23. Em penso que la passen magra, Espriu Lab. 17. a) absol. «Amb poca cosa passem». «Amb un jornal de vint pessetes un home no pot passar».—b) m., substantivat: Manera de viure normal, modesta, sense despeses innecessàries. Deu tindre poca cosa, no?—Un passar, res més que un passar, Querol Her. cab. 172. Tenir un bon passar: tenir mitjans per a viure còmodament.
III. tr.
|| 1. Fer travessar un espai; transportar d'un lloc a un altre. Han donada virtut al sol que pas sos raigs per lo vidre, Llull Gentil 193. Ab una petita barcha passa les ànimes de l'altra part, Metge Somni iii. Lo vostro Déu qui us trasch de Egipte e passà-us per la mar roge, Serra Gèn. 201. Passar frau o contraban: aconseguir de fer entrar ocultament coses prohibides en un lloc.
|| 2. Fer travessar un cos, fer anar d'un costat fins a l'altre d'una cosa. Us passarà la spasa per lo coll donant-vos cruel mort, Tirant, c. 200. Si lo congre és petit... no cal trocejar sinó passant l'ast per lo mig, Robert Coch, 39 vo. E despuix passaràs per mig un fil, Macer Erbes. Passar la veta, o simplement Passar: posar les vetes a les espardenyes a través dels traus. Passar maniobra: entre mariners, posar els caps de corda a través dels traus o ulls dels quadernals i altres corrioles. a) Engolir-se, fer-se anar avall en direcció a l'estómac. A un pèsol l'afinà un colom y el se passà sense més solfes, Roq. 13. Passar-se el fum: engolir-se el fum un fumador.—b) Pair, digerir. Quant vendrà a la vesprada que lo falcó o lo ocell aurà passat lo que aurà menjat per lo matí, Anim. caçar 17 vo.—c) «Passar aygua bullent per la cendra y roba» (Pou Thes. puer. 151). D'aquesta accepció prové l'expressió passar bugada: netejar la roba fent-hi passar aigua bullenta a través d'una capa de cendra, formant lleixiu.—d) Reproduir un dibuix transportant-ne les línies a una altra superfície valent-se del paper de calcar o d'un procediment anàleg.—e) Fer anar (cosa granulosa, pulverulenta o líquida) a través d'un cos foradat o poc compacte, per porgar-la o netejar-la. Passar blat: ererar-lo, garbellar-lo. Passar farina: cerndre-la. Un arer per passar la arena, doc. a. 1415 (Rev. Cat., ii, 309). En son pastador | la Verge divina | passa la farina, Verdaguer Eucaríst. 199. Li troben més forats que en un garbell de passar cacau, Vilanova Obres, iv, 128. Pren lo millor brou de la olla e passa'l per stamenya, Robert Coch 18 vo.
|| 3. Fer que una cosa es mogui en contacte superficial amb una altra. Que negú obrer o obran qui fassa cayrós, no gaus trer brach del motle ab mà sinó ab regla, e que'n pas la dita regla tres vegades, doc. a. 1285 (RLR, iv, 362). Passar la mà per dessobre la esquena de un ase, Lacavalleria Gazoph. Passant-se pel front una de ses mans, Pons Com an., 27. Especialment: a) Fer actuar un instrument de treball que es mou sobre una cosa. Trama poch ma lançadora, | passau-ne vós la tisora, Spill 29. Passar el ribot, la garlopa, etc.: ribotejar una peça, treballar-la amb aquestes eines.—b) Fer anar i venir un instrument de tall per damunt un objecte destinat a esmolar-lo. Passar la navalla, les tisores, la dalla, etc.—c) fig. Passar la vista per una cosa: mirar una cosa, sotmetre-la a inspecció. Passau-li sa vista per damunt, Ignor. 61.
|| 4. Sotmetre a l'acció d'un instrument de treball o d'agressió, o a un agent modificador d'allò a què s'aplica. Passar per aixa: escalabornar la fusta amb l'aixa. Passar de picola: fer amb la picola la darrera operació que es fa a la runsa de la roca per tallar-la (Freginals). Passar de pala el blat: traspalar-lo (Sueca). Passar la vinya: cavar-la per segona vegada (Priorat, Tarr., val.). Passar pel forn: sotmetre a l'acció del forn una cosa sense deixar-la coure gaire. Passar per les brases: coure una cosa superficialment al caliu. Passar per les armes: matar fora de combat, i especialment afusellar. Passar a fil d'espasa, o pel fil de l'espasa: matar travessant el cos amb l'espasa. Ells foren tots passats per lo fil de la espasa, Lacavalleria Gazoph. Passar a sang i a foc, o a foc i a sang: matar i cremar arreu. Tot ho passaven a foch y a sanch, Penya Mos. iii, 100. Passar per aigua: sotmetre una cosa a l'acció de l'aigua, sia per netejar-la, sia per altre fi. Passar per aygua un dap de llana o tela, rentar lleugerament un drap de llana o de tela, Lacavalleria Gazoph. A forsa de martellades i de passar-lo per foc i aigua freda, Alcover Cont. 50. a) absol. Rentar amb aigua clara. Vaig a passar-me un poc les mans, Pons Llar 73. Es diu especialment de l'acció de rentar amb aigua clara la roba o la vaixella per treure'n la sabonera procedent de la rentada o escurada.—b) fig. Passar una cosa per la vista: mirar-la, inspeccionar-la. Vaig voler fer sa digestió passant-me un periòdich per la vista, Ignor. 65. Prendran poch gust de passar-se p'ets uys aquell ensiam, Roq. 31.—c) Passar-se pel cap (o per la carabassa, o per s'escudeller): agafar una idea, ficar-se al cap. Se passà pel cap acabar de sotmetre els infeels qui quedaven encara, Rosselló Many. 38. Per què vos ho heu passat p'es carabassot?, Aurora 226.—d) Passar-se per sa garrova algú o alguna cosa: parlar-ne insistentment, murmurar-ne. Tot s'ho passen per sa garrova, Aguiló C., Rond. de R. 7.
|| 5. Mudar algú o alguna cosa d'una classe, categoria o situació, a una altra. Que no sie examinat per los examinadors del dit offici y passat y fet mestre per aquells, doc. a. 1534 (Col. Bof. xli, 351). Que la duga a Ciutat y la pas a la Puresa (=la faci ingressar al col·legi de la Puresa), Roq. 25. Passar-se mestre: ascendir a la categoria de mestre. Y de assí avant se passarà mestre, Ordin. Univ. 1526, fol 47.
|| 6. Transferir, fer que una cosa vagi d'una persona a una altra. Passar avís, passar una orde: transmetre un avís, una orde. Passar la paraula és dir a la primera filera lo orde que dóna'l superior, Moradell Prel. 22. S'alcalde ha passat orde de tomar-lo, Ignor. 21. Passar un sou, una pensió: donar a algú un sou, una pensió. Es sou que li passa la Vila no basta per fer sa fortuna que ha feta, Ignor. 39. Passar paraules: (ant.) intercanviar-se paraules, conversar. Hon és la amor que envers mi mostràveu passant delitoses paraules?, Tirant, c. 279. Passar beguda: oferir un refrescament a moltes persones, fent passar els plats dolços i les copes d'un a l'altre (Men.). Passaven beguda, colque vegada d'aiguardent i figas secas, Benejam Ciut. 20. Passar visita (un metge): visitar un metge al seus clients, anant successivament d'un a l'altre. Passar una moneda: fer-la acceptar, aconseguir que sia acceptada. Encara que aquest real de vuit sia fals jo'l passaré, Lacavalleria Gazoph.
|| 7. fig. Anar dient o consignant una cosa que forma un conjunt o sèrie de parts que es reciten, es llegeixen o s'anoten successivament. Passar un llibre: estudiar-lo ordenadament. Són s'escola ahont s'hi passa el llibre immortal del saber popular, P. Vayreda (Catalana, i, 440). Passar un parenostre, una avemaria, etc.: recitar aquestes oracions. Abans de pegar la primera cullerada passaren un parenostre, Rosselló Many. 221. Passar el rosari o la corona: recitar les denes del rosari, de la corona; humor., menjar-se un raïm de gra en gra com si es resseguissin els grans d'uns rosaris. De bon toch arribes: passaràs la corona amb noltros, Ignor. 33. Deixem-ho estar per anit, que és hora de passar el rosari, Rosselló Many. 47. Passar comptes: ajustar els comptes i consignar-los. En lo compte que passarà a dit Vice-recior, Ordin. Univ. 1629, fol 96. Convé passar contes prest, Penya Poes. 94. Passar llista: enunciar ordenadament les coses consignades en una llista. Escolteu que us en passaré la llista, Pons Auca 133. Passar revista: revisar persones o coses per comprovar llur estat. Passar una escriptura: consignar-la en el registre oficial. a) Passar la lliçó a un alumne: fer-l'hi recitar, ensenyar-l'hi. Per ext., Passar algú: ensenyar-li la lliçó. Havia un fadrí que li mostrave de legir, e donà-li hora que vingués a passar... Lo fadrí vingué a la sua cel·la que'l passàs, e trobà'l adormit, Sermons SVF, ii, 100.
|| 8. Fer que algú vagi passant temps sense concedir-li o deixar-li aconseguir allò que voldria. Ab burles e ab jochs axí la passava, Tirant, c. 224. Digau que voleu servir-la, | no fent may lo que voldrà, | y ab un mostrar obeir-la | no us espant el detenir-la | passant-la de hui en demà, Cons. casat 35. Que ves de passar els atlots ab lo manco que pogués, Penya Mos. iii, 42.
|| 9. Deixar fer sense demostrar intent de castigar o de posar obstacles; ometre, no atendre a una cosa. Passar en silenci alguna cosa, callar o omètrer alguna cosa, Lacavalleria Gazoph. A una persona de principis y urbanitat li passo qualsevol defecte, Vilanova Obres, xi, 193. Els ho comporta i els ho passa tot, Sagarra Comte 109.
    Loc.—a) Passar avant o endavant: continuar, prosseguir. Capítol segon qui passa auant los feyts dels cartaginesos, Boades Feyts 9. Van a cercar sa xeringa per passar feyna endavant, Roq. 46. Si s'aferra amb aquestes no passaré envant es matrimoni, Roq. 26.—b) Passar camí o Passar via: fer via, obrar ràpidament.—c) Passar carta: girar full, passar a tractar d'un altre assumpte.—d) Passar-ne els taps (d'algú): matarlo, sobretot afusellant-lo (Lluçanès, Barc., Vallès). ¿Ahont són les víctimes? Porteu-me-les, que les vull conèxer abans de passar-ne els taps, Vilanova Obres, xi, 209.—e) Passar a la trampa: malmetre, fer malbé.—f) Fer passar per un cós d'agulla: fer passar per lloc estret, oprimir o fer patir molt. Passar el món per un cós d'agulla: fer coses grosses, fent-hi intervenir imperiosament molta gent.—g) Passar cama: fer acte de domini, imposar la seva voluntat (Mall.). «Si li deixes passar cama, estàs perdut».—h) Passar-se algú per batx cama: esser-li superior, avantatjar-lo (Cast.).—i) Passar-se'n les cames: anar personalment a fer una cosa per no refiar-se de missatgers (Empordà).—j) Passar l'arada davant els bous: obrar precipitadament o alterant l'orde natural de les coses; excedir-se, precipitar-se.—l) Passar per l'adreçador: sotmetre's a les exigències del qui comanda.—m) Passar per alt: passar inadvertit quelcom, no esser notat.—n) Passar de llis o de llarg: passar sense aturar-se.—o) Passa fora!: exclamació per a expulsar qualcú. Es diu més sovint «Passa fora, ca pelut» (Mall.).—p) Passa, com es jutges a l'infern!: es diu per comminar humorísticament algú a passar (Mall.).—q) Passar bou per bèstia grossa: obrar sense mirament, sense aturar-se amb detalls.—r) Passar per malla: no esser agafat o advertit (Mall.). Podria esser que vostès haguessen de badar bones oreyes perque no los passàs res per maya, Penya Mos. iii, 217.—s) Passar per ull: tr., esfondrar; intr., esfondrar-se. Viles y llogarets que ara no són més que clapers de ruïnes, cases passades per uy, Ignor. 20. Es Marsellès ens ha passat per ui, Ruyra Pinya, ii, 111. És tal l'abandó, que no me vindria de nou que la casa passàs per ull, Vidal Mem. 35.—t) De mitja hora passar, o De mitja hora passat: de poca importància, de classe inferior (Mall.). Sa petita estava seny a perdre per un menestralet de mitj'hora passar, Aguiló C., Rond. de R. 15. An els barbers de mitja hora passats, Penya Mos. iii, 114.—u) Passar la mà per la cara algú: guanyar-li, avantatjar-lo, esser-li su perior.—v) Passar molt alts: esser mol elevada una cosa, o molt superior a le forces d'algú (Vallès, Penedès).—x) An que el dimoni en pas: encara que tothon s'hi oposi, encara que hi hagi grans obs tacles (Mall.). Amb una tirada la hi he d'arra bassar tota, anc que el dimoni en pas!, Alcove Cont. 136.
    Refr.—a) «Quan passen, fan de bor agafar»: significa que cal aprofitar les ocasions quan es presenten.—b) «Lo passat passat»: vol dir que de les coses passades no cal recordar-se'n o parlar-ne més, perquè no tenen remei. Hi ha altres maneres d'expressar la mateixa idea: «D'aigua passada, molí no mol»; «En temporal passat, ses barques no s'hi perden» (Men.).—c) «A morts i anats, records passats»: significa que generalment es fa poc cabal dels absents.—d) «Passades les festes, se muden les bèsties»: es diu referint-se a la gent de caràcter estrany o que fa rareses (Camp de Tarr.).—e) «Mal camí, passar-lo prest»: es diu per estimular a fer una cosa que desagrada però que no es pot eludir. Hi ha una fórmula més completa d'aquest refrany, però d'un matís de significat diferent, que diu: «Mal camí passar-lo prest, —i passava el rosari a son pare»: es diu referint-se als qui obren precipitadament en coses serioses i delicades (Mall.).—f) «Lo temps passa i la mort ve, com aquell qui no fa re» (Griera Tr.).—g) «El bé i el mal, quan ha passat, és igual».—h) «Qui dia passa, any empeny»: significa que aprofitar el moment present ja és una manera d'assegurar el futur.—i) «Tot passa, en aquest món, fora l'amor de Déu».—j) «No digues mal del dia que passat no sia»: vol dir que mentres hi ha temps disponible, hi ha esperança de fer coses bones o d'assolir allò que es desitja.—l) «Lo que no passa en un any, passa en un instant»; «Lo que no passa en cent anys, passa en un dia»: significa que les coses poden esdevenir-se quan menys ho esperem.—m) «No en passen cada dia»: es diu referint-se a la necessitat d'economia dels pagesos, considerant que no hi ha més que una collita cada any.
    Fon.: pəsá (pir-or., or., bal.); pasá (occ., Maestr., Alg.); pasáɾ (Cast., Val., Al.).
    Etim.: del llatí vulgar *passare, mat. sign. I.