Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  passatger
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PASSATGER, -ERA m. i f. i adj.: cast. pasajero.
|| 1. Que passa aviat; que dura poc. A la manera d'un núvol passatger, Ruyra Parada 54.
|| 2. ant. Passavolant; qui no fa sinó passar. Per guardar-los que los passatgers y briuants no se'ls mengen, Agustí Secr. 84.
|| 3. Persona que, mitjançant retribució o dret adquirit, és transportada en un vaixell o altre vehicle de servei públic. Los passatgers cridaven agrament, la exàrcia siulave l'encontra de les ones, Alegre Transf. 146 bis. Dins un vagó de segona... els passatgers s'abossen, Galmés Flor 168.
    Fon.:
pəsəʤé (or., bal.); pəsəʧé (Barc.); pasaʤé (occ.); pasaʤéɾ (Cast., Al.); pasaʧéɾ (Val.).
    Etim.:
derivat de passatge.