Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  passejar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PASSEJAR v. tr. o intr.: cast. pasear.
|| 1. ant. Fer passes; moure's marcant el pas. En manera que no puxam passegar [sic] un pas sens caura, doc. a. 1405 (Capmany Mem. ii, 205). Com ells foren prop e los de la guayta cridauen e deyen: Bona guayta, bona!, ells passejauen ferm e cuytauen deu o dotze passos, Tirant, c. 300.
|| 2. tr. Recórrer caminant, movent-se d'un lloc a l'altre. L'home... navega la mar, passejant-la moltes vegades, Cordial 8 vo. Los seus cavalls passejaven l'espay del declinant Olimpo, Alegre Transf. 52. Los dijous may lo mercat | passegeu prenint la posta, Cons. casat 112.
|| 3. intr. o refl. Anar d'un costat a l'altre, sia a peu sia en vehicle, per deport, per fer exercici, per prendre l'aire, per distreure's, etc. Zacharias passejava en aquella hora per la entrada de la casa sua, Villena Vita Chr., c. 61. No són passats tres dies que, passejant-nos lo senyor rey vostre pare e yo per lo jardí..., Tirant, c. 86. S'esquitllà dels llençols per passejar-se per la cambra, Pons Com an. 16. a) per anal., Anar una cosa d'un costat a l'altre. He vist la boira passejar-se al meu voltant, Massó Croq. 114.—b) refl. Estar ociós, no tenir treball.—c) refl. Existir, haver-n'hi (de tal o tal cosa). Vaig manetjar un mul que may se n'han passetjats de millors, Ignor. 62.
|| 4. tr. Treure o portar a passeig. Me n'aniré una estona a passejar el menut, Oller Febre, ii, 31.
|| 5. tr. Portar d'un lloc a l'altre una cosa per exhibir-la, oferir-la en venda, etc. Hem sentit rall si se prohibiria passetjar billets a tots es bergantells, Ignor. 59. Una cadira tota de fust que un homo passetja dalt es cap, Alcover Cont. 89. Passejar el vestit o la mudada: exhibir-se amb un vestit nou. a) fig. Portar amb si una qualitat (bona o dolenta). Passeja el feix de ses dolors sens mida, Canigó x. P'es qui passetgen sa mala ombra d'una lenta, Roq. 7. «Passejo un bon constipat».
|| 6. tr., fig. Fer anar d'un costat a l'altre (les mans, la vista, etc.). «No passegis la mà per damunt el vidre, que l'entelaràs». Passeja els ulls enamorat per ella, Atlàntida x. Passejà diverses vegades la vista de l'arbret a nosaltres, Ruyra Parada 55.
|| 7. refl., fig. Burlar-se, fer algú objecte de befa o d'engany (Empordà, Vallès, Barc., Penedès). «¿No veus que se't passegen?»«Em penso que aquest se'ls passeja tots».
    Loc.
—a) Enviar a passejar: enviar a mal viatge; acomiadar de mala manera.—b) Passejar Na Saura (o Na Jòrdia): perdre el temps anant d'ací d'allà (Men.).—c) Passejar el carrer a una noia: passar sovint per davant casa seva per procurar festejar-la.
    Fon.:
pəsəʒá (or.); paseʒá (occ.); paseјʒá (Tortosa); paseʤáɾ (Cast., Al.); paseʧáɾ (Val.); pəsəʤá (bal.); paseјá (Sort, Manresa, Lluçanès).
    Var. ort.
ant.: passajar (Genebreda Cons. 151); passaiar (Cauliach Coll., ll. vii, d. 1a, c. 1).
    Etim.:
derivat de passa.