Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  passera
veure  pàssera
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PASSERA f.
|| 1. Tauló, soca, conjunt de pedres o altra cosa posada a manera de pont per a travessar un riu, torrent, bassiot, etc.; cast. pasadera. En un torrent, per passera, estaba aquella bigua, Quar. 1413, pàg. 74. Als vius fan de passera los enarcats difunts, Atlàntida ix. a) fig. Vós sou divinal sala | per a passar a Déu ferma passera, Trobes V. Maria 147.
|| 2. Cadascuna de les pedres col·locades de manera que formin un conjunt apte per a posar-hi els peus en travessar un corrent o embassament d'aigua; cast. pasadera. Va arribar a la vora del riu, va saltar les passeres com un home, Massó Croq. 151.
|| 3. Rec de terra format entre dos cavallons, i per dins el qual corre l'aigua procedent de la sèquia i destinada a regar els camps (Pla d'Urgell); cast. hijuela.
|| 4. pl. Cernedora de farina (Hostalets d'Organyà).
|| 5. Planxa de metall amb forats de diversos diàmetres, que serveix per amidar perles i pedres precioses (Almela Plat. 80)
|| 6. Ganes de passar (Mall., Men.).
|| 7. Freqüència de pas; trànsit freqüent (Tortosa). «Hi ha més passera pel nostre carrer que pel vostre». Especialment: a) Freqüència i temps propi del pas de determinats ocells. «Pel gener és lo fort de la passera dels estornells» (Tortosa).
|| 8. Passa; malura epidèmica (Tortosa, Morella). «Hi ha passera de mal de morros en los conills».
    Loc.
—a) Fer passeres d'un lloc: anar-hi sovint, freqüentar-lo (Empordà, Lluçanès). «De Figueres a Vilabertran | no hi ha pas tant; | de Vilabertran a Figueres | se'n fan passeres» (refr. empordanès).—b) Fer passar amb passeres: fer passar amb noves, amb raons poc convincents. Ab què ha pogut fer-te passar ab passeres?, Querol Her. cab. 247.
    Fon.:
pəséɾə (or.); paséɾɛ (Ll., Urgell); paséɾa (Andorra, Tortosa, Morella).
    Sinòn.:
— || || 1, 2, passadora;— || 8, passa, pàssia.
    Etim.:
derivat de passar.

PÀSSERA (ant. escrit també pàssara). f.
Ocell de la família dels túrdids, espècie Monticola cyaneus, de color blavós o negrenc per damunt i rossenc per sota, que habita a llocs alts de roques, campanars i edificis ruïnosos, i s'alimenta d'insectes, especialment d'abelles (Empordà, La Selva, Vallès, Penedès, Camp de Tarr., Mall., Men.); cast. mirlo solitario, colmenero. En aquela taula d'él, quant menjava venien pàsseres, las quals prenien menjar de la man d'él, Sants ross. 38 vo. Lauors pex-lo de passarels o pàssares ho de perdius, Flos medic. 118. Si la pàssara està alegre a la matinada... és senyal de pluja, Agustí Secr. 2 vo. De pàssera ab alegria refilava una cançó, Costa Agre terra 65. En els diccionaris antics aquest ocell és anomenat pàssara solitària. Pàssara solitària: Halcyo, alcedo, merula fusca, Pou Thes. Puer. 33. Dies de bonansa, durant los quals la pàssara solitària cova sos ous, Lacavalleria Gazoph. a) Merla de collar (Turdus torquatus) segons Fabra Dicc. Gen.—b) Pàssera de les negres: ocell de l'espècie Saxicola cachinnans (Ross., Olot). V. cuablanc.c) Pàssera de les roges: ocell de l'espècie Petrocincla saxatilis; merla roquera (Labèrnia-S. Dicc.).
    Fon.:
pásəɾə (or., bal.).
    Etim.:
del llatí passĕre, mat. sign.