Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  passió
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PASSIÓ f.: cast. pasión.
I. || 1. ant. Acció de patir o sofrir. a) Amb sofriment moral. Tota hora que en Pere desama en Guillem, ha passió en son remembrar e en son entendre, Llull Cont. 324, 19. La mia ànima passa gran passió com vos veig star trist, Tirant, c. 209. Mas dóna'm passions | la por del mal qui'm fa magrir carn tendra, Ausiàs March iii. Passió d'ànima: pena, aflicció.—b) Amb sofriment físic. Que nafre lo meu cors ab les sues dolors e amargoses passions, Psaltiri. Ab la pegunta bullent dauen de grans passions als moros, Tirant, c. 86. Respòs que la dolor del cap ab la passió del ventrell no la hauien dexada, Tirant, c. 247. Espasme és una passió de niruis que fa contreure aquells deuers lo lur naximent, Dieç Menesc. ii, 97 vo. Còlica passió: dolor còlica. Los altres que era còlica passió, doc. a. 1374 (Roca Medic. 84). Tres dolors són: morenes, e mals de pare, e còlica passió, Libre de Tres, no 98. Passió de son: gran necessitat de dormir, que fa patir. Passió del ventrell: mal de ventre. Passió ilíaca: oclusió intestinal. Passió de riure: grans ganes de riure reprimides.
|| 2. Conjunt de sofriments que passà Jesucrist des de l'agonia de Getsemaní fins a la seva mort. Nostre Seinor... s'aproxmaue a la pasió que deuia rede en iherusalem, Hom. Org. 7 vo. Los rics... no han en memòria la passió del Fill de Déu, Llull Blanq. 1. Per la tua santa sanch e passió tu liura aquesta ànima, Eximplis, i, 192. Mort i passió: conjunt dels dits sofriments de Jesucrist, i per ext., conjunt de sofriments molt intensos que algú pateix. Lo fill de Déu per los peccats nostres pres mort e passió, Egidi Romà, ll. ii, pt. 2a, c. 5.
|| 3. Narració o commemoració que els evangelis o la litúrgia fan dels patiments i mort de Jesucrist. Dies de Passió: els dies en què litúrgicament es fa la dita commemoració. Setmana de Passió: la setmana immediatament anterior a la Setmana Santa. Los altres oficis majors de dites diades de passió, doc. a. 1614 (Hist. Sóller, ii, 485).
|| 4. Flor de la passionera (or., occ., val.); cast. granadilla.
II. || 1. Estat d'aquell o d'allò sobre què recau una acció (per oposició a acció). Passió és de aquell qui soffir sots aquell qui fa, Llull Am. 395. Ha hom conexensa de les raons necessàries e de les coses actives e passives per profitables o noables accions e passions, Llull Cont. 366, ii, 11. De passió gens no m'oblida, | car en tres parts és departida, Llull Gatz. 1490.
|| 2. Tendència o moviment anímic intens. So stat fort destemprat en seguir mes males inclinacions e mes males passions, Eximenis Conf. 17. Som sotsmès a les passions e a la sensualitat, Genebreda Cons. 22. Fembra és animal imperfet, de passions diverses passionat, Metge Somni iii. Quines són les passions que donzella té?, Tirant, c. 176. No siau esclau de vostres passions, Lacavalleria Gazoph. Sols passions immenses aquell gran cor nodria, Costa Poes. 58. Especialment: a) Amor o inclinació molt intensa, violenta. Ell tenia gran passió a Aleix, Lacavalleria Gazoph. «Clavell, vos tenc passió | d'aquella que és vertadera; | per vós tornaria arrera | de davant l'altar major» (cançó pop. Mall.).
|| 3. ant. Commoció o pertorbació produïda per l'odi. De pocs dies atràs se havien succehit en Barcelona grans passions entre hòmens principals..., y que en Gerona lo gobernador, per les grans passions que allí hi ha y lo batlle eran a Moyà, doc. a. 1521 (Aguiló Dicc.).
    Fon.:
pəsió (pir-or., or., bal.); pasió (occ., val.); pəsiú (ross.).
    Var. ort.
ant.: pacio (Graal 61).
    Etim.:
del llatí passiōne, mat. sign.