DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PASSIU, -IVA adj.: cast. pasivo.
|| 1. Que sofreix l'acció d'algú o d'alguna cosa. En la memòria ha dues natures, ço és, virtut de membrar e virtut de sofferir aquell remembrar; la una virtut és actiua e l'altra és passiua, Llull Felix, pt. viii, c. 65. Les passives virtuts són eguals, mas les virtuts actives se diversifiquen, Albert G., Ques. 83.
|| 2. Que suporta quelcom sense oposar resistència; no actiu, que deixa obrar els altres sense ell fer res. No poguent resistir la força passiva de sa mola pesanta, Vayreda Puny. 104. L'exemple de Rússia influí damunt els exaltats..., la lluita cada dia més dura... damunt els passius, Puig Servitud 173. Resistència passiva: la que consisteix a no obrar en un sentit que pogués afavorir allò a què es vol resistir. Defensa passiva: la que consisteix a evitar els efectes de l'agressor, sense obrar per repel·lir l'agressió. Veu passiva: categoria gramatical del verb quan es posa en tal forma que el subjecte gramatical indica la persona o cosa damunt la qual recau l'acció del verb. Oració passiva o en passiva: aquella en què el verb està en la vou passiva. Drets passius: pensió o emoluments que perceben certes persones per serveis prestats anteriorment o per drets que els foren transmesos. Classes passives: conjunt de persones que perceben drets passius.
|| 3. m. Conjunt dels deutes d'una persona individual o jurídica. «Quan el passiu puja més que l'actiu, l'empresa té dèficit».
    Loc.—a) Girar-se l'oració per passiva: evolucionar els esdeveniments de manera que prenguin un camí contrari al que seguien abans. L'oració es torna per passiva, Oller Febre, ii, 110.—b) Per activa i per passiva: en totes les formes possibles.
    Fon.: pəsíw (or., bal.); pasíw (occ., val.).
    Etim.: pres del llatí passīvu, mat. sign.