Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. pastera
veure  2. pastera
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PASTERA f.
|| 1. Recipient de fusta, de fons pla i parets interiors inclinades, dins el qual es pasta la farina per a fer els pans; cast. artesa, masera. N'hi ha de molt simples, muntades damunt quatre petges; altres són més voluminoses, amb portes per davant a manera de calaixera per guardar-hi diferents coses; solen tenir tapadora de fusta, que pot esser plana, horitzontal o inclinada. Dues pasteres de pastar de pocha valor, doc. a. 1373 (Miret Templers 556). Una pastera cobertada, doc. a. 1380 (BABL, vi, 473). Quatre pasteres, les dues ab cubertós e les altres dues meyns de cubertor, doc. a. 1410 (Alós Inv. 11). Una pastera bona e altre dolenta, la bona ab sos petges e cobertor, doc. a. 1460 (Est. Univ. vii, 385). Pastera amb tomba: la que té les parets inclinades exteriorment de manera que té forma semblant a la d'un taüt.
|| 2. Recipient o lloc còncau on es pasta alguna cosa, com el guix i el morter en l'ofici de mestre de cases, l'argila en el de terrisser, el material per a la fabricació del vidre, etc.; cast. artesa, amasadera. Dintre del celler, dos cups grans y una pastera per trapitjar verema, doc. a. 1606 (arx. catedral de Barc.).
|| 3. Recipient de fusta, semblant al de pastar, que serveix com a pica per a rentar-hi la roba o per a rentar-se (Pallars, Val.); cast. pila. La pastera o lloc per a rentar-se, Pou Thes. puer. 30. Una pastera de ensabonar molt usada, Inv. Bertran.
|| 4. pl. Recipient de fusta, de fons ample i pla, que serveix per a posar-hi els pans i dur-los al forn (Urgell); cast. masera.
|| 5. Recipient de fusta per a posar-hi el menjar del porc o l'aigua d'abeurar els animals (Vall de Gallinera, Calp); cast. dornajo.
|| 6. Caixa rectangular plana que serveix en els planters per a traginar terra d'un lloc a un altre per nivellar el camp (val.); cast. artesa.
|| 7. Recipient de fusta, de fons pla i parets baixes i inclinades, dins el qual posen el porc per a escaldar-lo i pelar-lo (pir-or., or., men.); cast. artesa.
|| 8. Dipòsit de l'adob en les màquines de parar i d'aprestar (Griera Tr.).
|| 9. Postissada de la màquina de segar (Urgell).
|| 10. Llit format per una caixa de fusta muntada damunt quatre petges, on dorm el pastor que guarda el bestiar prop de la pleta (Ripollès).
|| 11. ant. Llit rudimentari per al transport de malalts o ferits; cast. camilla, parihuela. Molts detenguts per diverses malalties, per les quals havia tres o quatre anys no's levaven del lit, portants aquells ab pasteres al dit gloriós cors, doc. a. 1461 (Aguiló Dicc.).
|| 12. Cotxe compost sols d'una caixa, que serveix per a portar els difunts pobres al cementeri (Valls).
|| 13. Carro que té la caixa de forma semblant a una pastera de pastar i que es pot trabucar cap enrera per buidar-lo (val.); cast. volquete.
|| 14. Taula on es trien els discos, en la indústria tapera (BDC, xiii, 132).
|| 15. Dipòsit de fusta on s'emmidonen les troques de fil o de cotó (Esporles).
|| 16. Caixó gran on es fa la mescla de tintes per a tenyir (Sóller).
|| 17. Calaix de baranes baixes, damunt el qual treballen els argenters i que serveix per a evitar que caiguin en terra les llimadures de metall o les pedres precioses en què treballen (Val., Mall.).
|| 18. Cavitat amb parets de pedra, situada al voltant o a un costat de la sotamola del trull d'oliva, i que serveix de recipient per a recollir la pasta mòlta (Montblanc, Camp de Tarr.).
|| 19. Caixa de fusta, de baranes baixes, que va col·locada davant la roda de la sínia i serveix per a recollir l'aigua que aboquen els cadufos (Pineda, Ulldecona, Tortosa, Vinaròs, Peníscola, Val., Gandia, Pego, Mall., Men., Eiv.); cast. artesilla.
|| 20. Barca petita i de fons pla, sense quilla; cast. artesa. Qui va en barques o vexellets lonchs a manera de pasteres ab rems, Eximenis Dotzè, c. 217 (p. Aguiló Dicc.). Tombatossals dret en la barana de la pastera capitana, Pascual Tirado (BSCC, v, 271).«Mai, per una pastera, sa torre d'es senyals posà bandera» (refr. mall.)
|| 21. Cavitat poc profunda practicada a un retaule o a una paret per a situar-hi una imatge; cast. nicho, hornacina. Fou fet un bastiment de cordes fet a modo de la pastera de sanct Jacme ab moltes lanternes, doc. a. 1492 (Ardits, iii, 93). En lo mitx del altar, dins de un buyt y pastera fet de guix en lo tou de la paret està un St. Magí de bulto, doc. a. 1603 (arx. de Sta. Col. de Q.). Lo qual retauló a de esser... ab quatre pasteres, doc. a. 1705 (arx. parr. de Guardiolada).
|| 22. Porció de jardí limitada per pedres o teules i que conté terra porgada per a plantar-hi flors o arbusts (Mall., Men.); cast. arriate.
|| 23. Test, vas per a tenir-hi flors (Alg.); cast. tiesto, maceta. Jo tenia una pastera | de clavells de sanch y neu, Ciuffo Folkl. Alg.
|| 24. Guitarra (en l'argot barceloní).
|| 25. Dona molt grossa (Empordà).
|| 26. Persona beneitota, curta d'enteniment; cast. zoquete.
|| 27. Persona malfeinera; cast. maltrabaja.
|| 28. Espècie de xurro de farina, llet, sucre i saïm de porc (Senet).
|| 29. Crustaci del gènere Armadillidium, que pastura per dins terra de jardí o de llocs humits (Morella).
Pastera. topon. Pla de la Pastera: pla situat a la Garrotxa, a mil metres d'altura, prop de les ruïnes del castell de Cabrera.
    Loc.
—a) Haver-hi pastera, a una possessió: collir-s'hi prou gra per al consum de pa de la casa (Muntanya de Mall.).—b) Trobar bona pastera: trobar cabals, béns de fortuna o possibilitats de menjar en abundància.—c) Esser la pastera de la fam: esser una cosa poc productiva, no donar per a guanyar-s'hi la vida (Vallès).
    Refr.
—a) «Si la pastera està plena, no tingues pena» (Vila-real).—b) «Qui té bona pastera, l'hivern no l'espaterra» (Súria).—c) «Si bona pastera has trobat, no te'n moguis que l'hivern no sigui passat» (Súria).—d) «Qui té pa a la pastera, no té espera»: significa que el qui té negocis entre mans, està impacient per veure'ls ben encaminats.
    Fon.:
pəstéɾə (pir-or., or., bal.); pastéɾɛ (La Seu d'U., Tremp, Ll., Urgell, Gandesa, Vinaròs, Sueca, Alcoi); pastέɾa (Esterri); pastέɾɛ (Sort); pastéɾa (Andorra, Calasseít, Tortosa, Cast., Val., Al., Alg.).
    Intens.:
—a) Augm.: pasterassa.—b) Dim.: pastereta, pasteretxa, pasterel·la, pastereua, pasteriua, pasterona, pasteró, pasteroia.—c) Pejor.: pasterota, pasterot.
    Sinòn.:
— || 3, cubell;— || 19, naquera;— || 21, nínxol.
    Etim.:
derivat de pasta o de pastar.

2. PASTERA f.
Ganes de pastar (Mall.). Ja pastaràs tu, si tens pastera!, Alcover Rond. iii, 62.