DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PASTOR, -ORA m. i f.: cast. pastor.
|| 1. Qui mena bestiar a pasturar; es diu principalment del qui hi mena bestiar de llana. En axí com lo pastor qui estoja son pa en son dobler per so car no'l pot menjar en lo temps que corre a defendre son bestiar, Llull Cont. 316, 9. Blanes com a cotó, grans tro al lombrígol e buydes com bossa de pastor, Metge Somni iii. ¿Sabeu aquell pastor | que posava la pedra de la fona | allà on posava l'ull...?, Alcover Poem. Bíbl. 66. a) Figura que representa un dels guardadors de bestiar que anaren a adorar Jesucrist a la cova de Betlem. Devalla d'un sostret es covo ahont hey té composts es pastors, Ignor. 27.—b) L'estel davanter de les constel·lacions del Ca Major (pastor dels Bordons), del Taure (pastor de les Cabrelles) i d'Orió (Rígel).—c) El Bon Pastor: nom que es dóna a Jesucrist en quant cerca les ovelles perdudes, que són les ànimes dels pecadors. Diumenge del Bon Pastor: el diumenge després de Pasqua.
|| 2. fig. Prelat; persona encarregada de dirigir espiritualment un conjunt o comunitat. Que lo nombre cert sia en nou persones de les quals sia triat e elet nostre pastor, Llull Blanq. 24, 6. Deien que gleia d'Urgel ere en gran mal per faliment de pastor, doc. a. 1251 (Pujol Doc. 25).a) Pastor protestant, o simplement pastor: capellà protestant.
|| 3. a) Nom d'un dels jugadors en el joc de Santa Maria Barrassa (Morella).—b) Joc que es fa amb ametlles, posant aquestes en una filera, dretes, i davant elles una ametlla sola que es diu es pastor i que, si un jugador la fa caure, fa que siguin d'aquell totes les ametlles del joc (Mall.).
|| 4. Cadascun dels dos bastons inclinats i paral·lels, que pengen a un costat del pou de la sènia, i entre els quals passa el rest, al qual serveixen de guia per evitar que es despassi de les estaques de la roda (Vinaròs, Eiv.).
Pastor: a) Nom propi d'home; cast. Pastor.—b) Llin. existent a Barc., Igualada, Alfarràs, Arbeca, Palau d'Anglesola, Benassal, Vilafamés, Elx i Mallorca.
    Refr.—a) «Qui és pastor, que munyi»: significa que cada cosa ha d'esser feta pels qui hi entenen o són de l'ofici (Mall., Men.).—b) «Ahir pastor, i avui senyor»: es diu referint-se a canvis ràpids de fortuna.—c) «Pastors i bovers, cantant i xiulant guanyen la setmanada»: es diu referint-se a oficis lleugers, de poc treball (Penedès).—d) «El bon pastor, ton, i no escorxa»: significa que les coses s'han de fer bé i amb suavitat.—e) «Me'n dubto, que deia el llop quan el volien fer pastor»: es diu per manifestar incredulitat respecte a una cosa que altri dóna com a probable (Empordà, Garrotxa).
    Fon.: pəstó (or., bal.); pəstú (Ross.); pastó (occ.); pastóɾ (val.).
    Intens.:—a) Augm.: pastoràs.—b) Dim.: pastoret, pastoretxo, pastorel·lo, pastoreu, pastoriu, pastorí, pastoric, pastoroi, pastorengo, pastoringo.—c) Pejor.: pastorot, pastorango.
    Etim.: del llatí pastōre, mat. sign. || 1.