DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PASTURA f.: cast. pasto.
|| 1. Acte de pasturar; lloc apte per a pasturar-hi; camp destinat a pasturar-hi els animals. Ab entrades et ab exides et ipsas aquas et ipsas pastures et ipsas leugas, doc. a. 1150 (Rev. Biblgr. Cat., iv, 27). Ouelles que les men a la pastura, Llull Felix, pt. viii, c. 34. Qui'l aportave a les noves pastures e a les clares fonts, Alegre Transf. 84.
|| 2. Herba que creix en un lloc apte per a pasturar-hi bestiar. Passaren davant un loc abundós de pastures, Llull Blanq. 58. Encara que la pastura sia bona... lo animal no deixa de enfastidiar-se'n, Agustí Secr. 173.
|| 3. per ext., Aliment; allò que serveix per a nodrir persones o animals. Y perquè tingués molt dolça pastura. Passi cobles 15. Volguí dispondre... la criatura hagués pastura, Spill 5178. D'olives lo past és fina pastura, Proc. olives 9.
|| 4. fig. Cosa que és devorada o consumida per animals, per forces naturals, per passions, etc. Naix un gran foc... fent pastura de boscos i ramades, Atlàntida iii. No basta que fossin vil pastura de bèsties carnisseres, Alcover Poem. Bíbl. 72.
|| 5. Nom que el diccionari Escrig-Llombart, copiant-ho de Cavanilles Observ. ii, 325, dóna a diferents plantes del gènere Poa.
    Fon.: pəstúɾə (or., bal.); pastúɾa (Andorra, Calasseit, Tortosa, val.); pastúɾɛ (Tremp, Ll., Urgell, Gandesa, Sueca, Alcoi).
    Intens.: pasturassa, pastureta, pasturota.
    Etim.: del llatí pastūra, mat. sign.