Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pasturar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PASTURAR v.
|| 1. tr. Menar animals a alimentar-se de l'herba dels camps; cast. apacentar. Pasturant algunes poques de ovelles, Valter Gris. 5. Lo pastor pastura lo bestiar de herbes, Pou Thes. puer. 29. Li fa guardar anyells; | la jove los pastura, Costa Trad. 43.
|| 2. tr. Menjar l'herba o altres productes naturals del camp; cast. pacer. Que anàs pasturar les erbes que hauien pasturades les ouelles e les cabres, Llull Felix, pt. vii, c. 1. Que dit venedor puga ab son bestiar pasturar les erbes, doc. a. 1548 (BABL, i, 399). Les perdius se deliten de pasturar los blats y altres herbas verdes, Agustí Secr. 160.
|| 3. intr. Anar els animals pel camp a cercar menjar; cast. pastar. Lo cervo dorm de dia y pastura de nit fora del bosch, Lacavalleria Gazoph. Lo llop... segueix lo quest del ramat | que pastura per la plana, Picó Engl. 25. La llocada venturera | ja pastura fent piu-piu, Salvà Poes. 59. a) Rondar el peix entorn de l'esquer (Blanes).
|| 4. fig. Caminar, anar per un lloc; passar habitualment o insistentment per un lloc determinat (Bal.); cast. habitar, transitar. Uns quants d'ets espectadors que solen pasturar per ses Copinyes, Ignor. 13. S'esbart de gitanos que pasturava per Ciutat se n'es anat, Ignor. 68. a) fig. Havia pasturat àdhuc amb golafreria en el sinistre camp de la literatura cementiriesca, Pons Com an. 169.—b) Anar la boira baixa, com arrossegant-se pel coster de les muntanyes (Mall.). «Al·lota, tu estàs més morta | que es malalts de l'Hospital | o boira de S'Arenal | que pastura per dins l'Horta» (cançó pop. Mall.).
|| 5. tr., fig. Xuclar la terra una planta (Tortosa). «No m'agrada el crespinell perquè pastura massa i no deixa criar res per les vores».
|| 6. tr., fig. Fer anar, fer passar (la vista, els ulls) per un lloc, per un objecte. Y saciat de pasturar sos ulls ençà y enllà, Pons Llar 74.
    Refr.

—«Boira pastura, brusca segura» (o «aigo segura»): es diu perquè la boira baixa sol esser indici de pluja (Mall.).
    Fon.:
pəstuɾá (pir-or., or., bal.); pastuɾá (occ.); pastuɾáɾ (val.).
    Etim.:
derivat de pastura.