Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  patge
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PATGE m.
Noi o jove afecte àl servei d'un cavaller, d'un príncep o d'un prelat; cast. paje. Ipòlit manà a quatre patges que jamés no's partissen de la cambra, Tirant, c. 329. Un cavaller... me pres per patge, Spill 974. Acompanyat dels comtes, de patges i escuders, Canigó i. Patge de cambra: el qui servia al senyor en els afers de la cambra, ajudant-lo a vestir o despullar. Patge de la copa: el qui servia el vi al senyor a la taula. Patge de plat: el qui portava els plats a la taula. Patge d'armes: el qui acompanyava el senyor portant les armes d'aquest i donant-les-hi quan les necessitava. Patge de la llança: el qui portava la llança del senyor. Per fals auguri de enganós ocell e Cohactes patge de la lança del rey, Alegre Transf. 42. Patge de rodella: el qui portava l'escut del senyor. Ha de tenir son patje de rodella lo qual li ha de anar deuant per sinch o sis passos, Moradell Prel. 11. a) entre jugadors de cartes, Cada una de les quatre sotes (BDC, vii, 16).
    Loc.

Esser petit per a patge: estar mancat de capacitat, de condicions per a un treball, per a un càrrec, etc.
    Fon.:
páʤə (or., bal.); páʤe (occ.); páʧe (val.); páʒə (mall.).
    Etim.:
de l'it. paggio o del fr. page, mat. sign.