Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. pati
veure  2. pati
veure  patí
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PATI m.
|| 1. (ant. i dial.) Espai, lloc lliure o desocupat; cast. espacio, sitio. Avia tant de pati de la u e l'altre com lo lit avie de lonch, Graal 157. Fer pati: fer lloc (Sopeira). «Hi tinc pati?»: hi tinc lloc? hi cabo? (Bonansa). «M'aixeco de la cadira per donar pati a un altre»: per fer lloc a un altre (Pont de S.).
|| 2. Espai no edificat; lloc on es pot edificar (Tortosa, Val., Cullera); cast. solar. Lo pla de la terra aquesta ha lo pati e la terra grassa e argilosa, Eximenis Reg. (Arch. Ib. Am. xxiv, 371). Estendre sa fama en lo pati de la terra qui és tan poch, Genebreda Cons. 96. Pati o sòl per a construyr en ell: Hoc solum, Haec area, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. Espai de terreny clos i descobert, en l'interior d'un edifici o adossat a un edifici; cast. patio. Retinemus etiam nobis... ferreginale et pati et aream ante viam, doc. a. 1278 (BSCC, xiv, 434). Que nuyl tener ne tenera, ne nuyl altre hom ne fembra, de qualque offici ho mester aja, no gos tenir negunes coses de son mester ne de son offici fora'l pati que ara noueylament assignat los és, doc. a. 1319 (BABL, xii, 289). Lo pati que demanam esser fet denant lo nostre palau, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 535). Los honorables consellers... se aplegaren en lo pati que és davant la present casa, doc. a. 1531 (Ardits, iii, 441).Especialment: a) Atri d'església o palau; cast. atrio, vestíbulo. Fo fet sermó en lo pati de la cappella, doc. a. 1390 (Ardits, i, 7).—b) per ext., Entrada gran d'una casa, en la planta baixa, encara que no estigui descoberta (val.); cast. zaguán.
|| 4. Espai inferior de la sala d'un teatre, on estan les butaques; cast. patio, platea.
    Loc.

Enviar algú al pati de l'ós (Empordà, Vallès, Barc., Penedès), o als patis de Frígola o del bordell (Val.): enviar algú a mal viatge, desentendre-se'n amb menyspreu.
    Fon.:
páti (or., occ., val., bal.).
    Intens.:
—a) Augm.: patiàs, patiarro.—b) Dim.: patiet, patietxo, patiel·lo, patieu, patió.—c) Pejor.: patiot.
    Etim.:
desconeguda. Sembla relacionable amb el llatí patŭlu, ‘obert’, però l'evolució fonètica no es veu clara. En el llatí medieval s'usava la forma patuum per representar el cat. pati i l'occità patu i pati (cf. Du Cange Gloss., s. v. patuum). Per a una discussió i judici de les etimologies proposades fins ara, vegeu Coromines DE Cast. iii, 689-692.

2. PATI m. ant.:
V. pacte.

PATÍ m.
|| 1. ant. Tapí; cast. chapín. Dos parells de patins daurats, doc. a. 1366 (Rubió Doc. cult. i, 211). D'or e pell són los patins, Turmeda Diuis. 9. Gosen aportar pells de alcuna natura de vays ni patins deurats, doc. a. 1384 (BSAL, ii, 191). Yamay no'm volguera haver demanat uns patins ne un vel, Metge Somni iv.
|| 2. Sola de fusta o d'altra matèria sólida, proveïda d'una làmina metàl·lica vertical o guarnida de rodetes, que s'adapta a la part inferior del calçat i serveix per a llenegar damunt gel o altra superfície llisa; cast. patín.
|| 3. Aparell compost per dos flotadors paral·lels units per dos o més travessers, utilitzat per a fer passeigs per damunt l'aigua; cast. patín, patinador.
|| 4. Peça de ferro del fre d'un vehicle, que s'aferra fortament a la roda per travar-la quan es vol frenar (Ribes, ap. BDC, xxii, 178).
|| 5. nàut. Peça metàl·lica que corre o llenega damunt altres peces també metàl·liques; cast. patín, corredera.
    Fon.:
pətí (Barc., Palma); patí (Val.).
    Etim.:
de tapí, per metàtesi. Les accepcions || || 2, 3, 4 i 5 són modernes i preses del francès o del castellà.