DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PATIR v.: cast. padecer, sufrir.
|| 1. tr. Rebre l'acció (d'una cosa que causa dany, dolor, ofensa, molèstia). S'allonga lo dia, Sènyer, que jo patesca martiri per la vostra amor, Llull. Jo desliber star-me así una flota de anys y patir quesvulla, doc. a. 1593 (BSAL, x, 46). Fo la més terrible persecució de totes les que sancta mare Sgleya ha patides, Boades Feyts 39. I nosaltres patim necessitat, Alcover Poem. Bíbl. 52. Aquella terrible soledat que patí la Mare de Déu, Alcover Cont. 192. No patíem fred, Ruyra Parada 40.
|| 2. intr. Esser afectat d'un dolor, mal físic, molèstia; especialment d'un mal habitual, continu. Un fuster que patia de mal d'uys, Ignor. 25. Tots dos patien d'un mateix mal, Pons Auca 200. Fins i tot no es patiria tan sovint de mal de queixal, Ruyra Parada 6. a) fig. Perque ell no pateix d'escrúpols, Aguiló Poes. 151.—b) Esser afectat d'un defecte, tenir-lo. No n'hi ha casi cap que patesca de curta, Alcover Cont. 205.
|| 3. absol. a) Esser afectat d'un dolor, neguit, molèstia. Per un pecador pateix tota una nau, Penya Mos. iii, 132. Aquí no deixem patir a ningú, Vict. Cat., Ombr. 67. Jo patia per l'un i per l'altre, Ruyra Parada 29. No pateixis: no et preocupis, no passis ànsia o neguit. No pateixi! Ja se'm pot acostar!, Pons Auca 48. Tu en patiràs: tu en sofriràs les conseqüències. Y no es comprometi, que si em toca una filagarsa de roba vostè en patirà, Vilanova Obres, xi, 202.—b) Debilitar-se o sofrir minva les coses insensibles, estar exposades a algun dany. Remediar una tan gran necessitat com tenim que los explets pateixen molt, doc. a. 1624 (Segura HSC 217).«La biga pateix y potser es trencarà!»
    Loc.—a) Patir per morir: passar molta pena o treball sense resultats que compensin.—b) S'ha de patir!: es diu per recomanar-se resignació davant les coses que no tenen remei.
    Refr.—a) «Si vols patir, dóna lo que tens, abans de morir».—b) «Qui dos amos vol servir, un dels dos ha de patir».—c) «Tant patirem per un ai com per una ceba»: significa que en coses de molt de treball o molèstia, no té importància afegir-hi una molestia més (Mall., Men.).
    Fon.: pətí (pir-or., or., bal.); patí (occ.); patíɾ (val.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: del llatí vulgar *patīre (clàssic pati), mat. sign.