DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PATOLLAR v.
|| 1. intr. Peuejar per dins el fang; cast. patullar. Patollar en aygua fangosa: In aqua caenosa versari vel agere vel haerere, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. intr. Maldar, esforçar-se per aconseguir una cosa (Penedès, Valls, Eiv.); cast. bregar. Tot patollant dins d'aquelles apretures per treure'm la gorra, Oller Fig. pais. 162. Y tirant-se a l'esquena la motxilla, | a patollar amb els pungants comença, Mestres Marg. 60.
|| 3. tr. Fer una cosa de qualsevol manera, sense art, sense netedat; cast. apatuscar.
|| 4. intr. Torbar-se, anar a poc a poc per a treballar (Empordà).
|| 5. tr. i refl. Embolicar-se, parlar sense coherència o sense raó (or., occ.). No hi he vist foch ni centella ni res del que la mala vella s'ha patollat, Verdaguer Jov. 198. (V. empatollar).
    Fon.: pətuјá (Empordà); pətuʎá (Barc., Penedès, Camp de Tarr.); patoʎá, patuʎá (occ.).
    Etim.: derivat de *patta, mot d'origen incert que ha donat origen al cast. pata i al fr. patte (cf. G. de Diego Dicc. 4853).