Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  peanya
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PEANYA f.
|| 1. Peça o objecte destinat a posar-hi els peus damunt; cast. peana. Especialment: a) Peça que serveix de sosteniment a una estàtua o figura escultòrica. Hun crucifici ab sa peanya, Inv. Bertran.—b) Graó de fusta situat davant l'altar. Y com en tots los altars haja trobat les peanyes de fust són estretes y demasiat altes, doc. a. 1591 (Hist. Sóller, ii, 817).—c) Peça petita de fusta que va al fons del carquinyol damunt el qual reposa els peus el patró (Sant Pol, entre mariners).—d) fig. La terra és sa peanya, Verdaguer Idilis.
|| 2. Peça damunt la qual va muntada una cosa, a la qual aquella fa ofici de peu o sosteniment. Per lo preu de dos tiravanes de trenta nou palms... per obs de fer la peanya del dit trabuch, doc. a. 1466 (Arx. Gral. R. Val.). Capitulació entre consellers i Matheu Carbonell, fuster, sobre les peanyas, millorament y fortificació faedor en lo Pont, Rúbr. Brun. v, 112. a) El peu del llum (Griera Tr.).
|| 3. Andes per a transportar la imatge d'un sant (Tamarit de la L., Calasseit, Tortosa, Maestr., Cast., Mall.); cast. andas. (V. andes || 2). De les peanyes de la Verge del Roser, Bol. Dim. 13.
|| 4. Peu de fusta damunt el qual els barreters posen el formilló; cast. peano.
|| 5. ant. Malaltia de cavalls. Als caualls se fa una malaltia en la lengua, la qual deualla a les mans e als peus, e per açò li dien peanya, Dieç Menesc. ii, 33 vo.
|| 6. Conjunt de fusta amagatzemada, i el mateix magatzem on està amuntegada la fusta per a la venda (val.). Traure los dits huytanta fusts de les peanyes mies e mudar aquelles en altra part e fer-ne peanya a de part en la rambla, doc. a. 1420 (Arx. Gral. R. Val.).
    Refr.
—a) «Per a fer un sant, s'ha de fer la peanya»: significa que per a fer una obra cal atendre també les coses adherents o accidentals d'aquella.—b) «Al sant l'adoren per la peanya»: vol dir que convé fer la bona a una persona menys important per tal de conquistar-se la voluntat d'una altra de més important.
    Fon.:
peáɲə (or., pal.); peáɲa (Tamarit de la L., Tortosa, Maestrat, Cast., Val., Al.); peáɲɛ (Ll.); peáјɲɛ (Fraga); peáјna (Calasseit).
    Var. form.:
peana, castellanisme (doc. a. 1821, ap. Hist. Sóller, ii, 426).
    Etim.:
del llatí pedanĕa, ‘cosa pertanyent als peus’.