Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pebre
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

PEBRE m.
|| 1. ant. Fruit de diferents plantes piperàcies orientals del gènere Piper, generalment de gust picant, que s'importava en l'edat mitjana i servia com a condiment i en aplicacions medicinals; cast. pimienta. Carga de pebre, Leuda Coll. 1249. Lo pebre qui és de calda natura per ço com se fa en los locs calts on lo sol participa en sa calor, Llull Cont. 334, 20. Lo foch hach una vegada apetit de engendrar lo gra del pebre, Llull Felix, pt. iv, c. 1. Pebre a aytal la conexença que sia gros e negra e no sia naulat ne cremat, e si ho uolç prouar, prin-ne entre les mans e frega'l bé, e si és cremat axir-n'a mala flayre de cremat, Conex. spic. 26 vo. Pebre ulcera | polvoriçat | sobreposat | ahon se vulla, Spill 6080. Per una lliura de pebra, doc. a. 1558 (Miret Templers 582).
|| 2. Fruit de la pebrera o pebrotera, planta solanàcia del gènere Capsicum; l'espècie més coneguda és el Capsicum annuum, els fruits de la qual son llarguers i de color vermell o verd, i blanc quan no són ben madurs (Empordà, Mall., Men.); cast. pimiento. En el català central aquest fruit és més conegut amb el nom de pebrot. Si anau de croquis, preniu-ne un d'es pebres vermeys, Ignor. 7. Un escrupuló de pollastre amb pebres, Víct. Cat., Ombr. 67. Pebre verd i Pebre vermell són els més coneguts, i quan el pebre encara és mig verd i mig vermell per maturació incompleta, s'anomena pebre vidriat o envidriat (Mall.). Pebres confits: els que han estat preparats per a conservar-se per llarg temps (Empordà). Pebres escalivats (Empordà) o pebres torrats (Mall.) o pebres a's caliu (Men.): els que han estat cuits a la brasa. Pebre dolç: el que no té el gust coent (Mall., Men.). Pebre coent: el de la varietat hortense del Capsicum annuum, que produeix coïssor a la boca en esser menjat, i s'usa molt com a condiment i aperitiu; és vermell i relativament petit; cast. guindilla. El pebre coent s'anomena també pebre fort (St. Joan de S.), pebre de banyeta (Men.) i pebre de cirereta (Mall.), però aquest darrer nom s'aplica en general als pebres molt petits, dels quals n'hi ha que no són coents; hi ha una varietat de pebres de cirereta molt coents que s'anomenen pebres de llengueta (Sencelles, Llucmajor). Pebre de banya de cabra: és el més gros dels de cirereta, llarguer, prim i tort, poc coent (Mall.). Pebre bord: és gros, llarguerut, acabat en punta i coent. Pebre de flamerada de llum: és molt petit, llarguer a manera de flama (Manacor). Pebre de morro de bou: és gros, blanc, malforjat (St. Joan de S.). Pebre negre: n'hi ha de to verdós, poc apreciats, i de to vermellós, que ho són molt (Sencelles). Pebre d'Oriola: és llarguer, però molt gros (Mall.). Pebre de quatre cornalons (Mancor, St. Joan de S.), o de quatre caires (Manacor), o de quatre cantons (Sóller): és blanc, gruixat i acabat en quatre puntes. Pebre de la Reina o pebre sevillà: és rodonet i molt gruixat, més curt i ample que el d'Oriola (Manacor). Pebre de la senyora o pebre-domàtiga: és ample i curt, molt gruixat, molt bo per a envinagrar (St. Joan de S.). Pebre de Sóller: varietat de pebre prim, blanc i llarg (St. Joan de S.). Pebre de tap de cortí: és molt curt i acabat en punta, semblant a un tap de botella (Manacor, Sencelles, St. Joan de S.); serveixen especialment per a moldre's i condimentar embotits i guisats, i per això són anomenats també pebres de fer pebre (St. Joan de S.).
|| 3. Granulat o pólvora produït per trituració del fruit dessecat del pebre gènere Piper (pebre negre) o per peladura i maceració del fruit mateix abans de madurar (pebre blanc) o per trituració dels fruits del gènere Capsicum; serveix com a condiment, de gust més o menys picant o estimulant, sobretot per als farciments del porc i per als guisats de carn o peix; cast. pímienta, pimentón. Pensa al pebre, que sens pebre o pebrina un cuinat no té nom, Berga MT 77. Pebre coent: el que produeix molta coïssor o ardor a la boca en menjar-lo. Pebre bord: qualsevol classe de pebre mòlt, tant si és coent com si és dolç (Mall.). Per fer lloch a Cors de Jesús y de Maria pintats amb pebre bort y fum de sa Gerreria, Ignor. 67. Pebre de bitets (Alcoi), o Pebre de bisolet (Planes): pebre molt coent. Pebre bo: llavor negrosa que reduïda a pols serveix per a condimentar els farciments del porc, i també s'empra com a preservatiu contra les arnes de la roba (Mall.). Voleu esvahir arnes? Idò donau-los pebre-bo, Roq. 39. Li espolsa es pebre-bo de sa levita de panyo, Maura Aygof. 52. Pebre llong: fruit d'una planta semblant a la pebrera, però de forma llargueruda i de propietats més actives que el pebre ordinari. Pebre llonc: Siliquastrum, Pou Thes. puer. 37. Pebre lonch aytal la conexença que sia ben lonch e que no sia corcat ni cremat, e sia piguatós de fora, e aia color cenrosa e ben blanch de part de dintra, e que no sia neulat, Conex. spic. 27 vo. Pebre blanc: Pebre blanch a aytal la conexença que és axí com l'altre sinó que és blanch e no és xugat, e que no sia neulat, Conex. spic. 27 vo. Pebre vermell (or., bal.) o Pebre roig (occ., val.): el que té el color vermell molt encès, i s'empra principalment per al condiment de sobrassades.
|| 4. a) Pebre bord: rizoma de la planta Zingiber officinale, usat com a condiment; cast. gengibre.b) Pebre bord: planta del gènere Lepidium (Companyó Bot.).—c) Pebre bord: planta verbenàcia de l'espècie Vitex agnus-castus; cast. sauzgatillo. També se'n diu pebre foll d'Espanya. (V. aloc).—d) Pebre d'aigua: planta poligonàcia de l'espècie Polygonum hydropiper, de tronc dret i ramós, fulles allançades, ondulades i de gust ardent, flors verdes o rosades formant espiga; es cria en el litoral i llocs aigualosos (Ross., Garrotxa, La Selva); cast. pimienta de agua.e) Pebre d'ase: planta solanàcia de l'espècie Solanum nigrum, subsp. villosum, usada en medicina popular en emplastes contra la diarrea (Mall.).—f) Pebre de frare: planta verbenàcia Vitex agnus-castus; cast. sauzgatillo.g) Pebre de Jamaica: fruit de la planta Pimenta officinalis, d'origen americà; és molt aromàtic i s'empra com a estimulant; cast. pimienta de Jamaica.
|| 5. Glàndula granulosa, negra, de sabor molt picant, que es troba en la carn de la nacra (marisc), i si no la'n treuen abans de coure aquest marisc, li dóna molt mal gust (Men.).
|| 6. Pebre de la mar: protovertebrat vermell de les espècies Microcosmus vulgaris i Falluria mamillata (Boscà Fauna Val. 486).
|| 7. fig. Mordacitat o salacitat en el llenguatge; cast. pimienta.
|| 8. Pebre descarrega: joc de nois en el qual un és la mare i està assegut; un altre jugador es posa amb el cap damunt els genolls del primer, el qual li tapa els ulls; un altre jugador s'eixanca damunt l'esquena del qui para, i aquest ha d'endevinar qui és; si no ho endevina, se n'hi enfila un altre a damunt, i també ha d'intentar reconèixer-lo; quan l'endevina, l'endevinat comença a parar, i repeteixen el joc indefinidament (Artà). A Llucmajor aquest joc té el nom de pebre qui està damunt.
    Loc.
—a) Costar el pebre o Costar del pebre: costar molt, esser molt car. Costa'm bé 'l pebre, Spill 4962. M'havia costat del pebre, Penya Mos. iii, 116.—b) Picar a pebre: resultar molt car (Barc., Tarr.).—c) Vermell com un pebre, o Més vermell que un pebre: es diu d'una persona o cosa molt vermella.—d) Coent com el pebre: molt picant.—e) Pudir a pebre: tenir mal aspecte, semblar que ha de tenir mal resultat (Vallès).—f) Bufa el pebre: es diu d'una persona molt morena (Barc., Gir.).—g) A fum de pebres: amb recursos extrems per a fer fugir algú. «Ni a fum de pebres se'n volen anar» (Empordà).—h) ¿Quin pebre li fa coure els ulls?: es diu al·ludint a algú que es preocupa o s'entremet en coses en què no hauria de posar-se (Mall., Men.).
    Fon.:
pέβɾə (Ross., Maó); péβɾe (occ., val.); péβɾi (Isavarri); pέβɾi (Sta. Col. de Q.); pə́βɾə (Ciutadella, Eiv.); pɾə́βə (Mall.).
    Intens.:
—a) Augm.: pebràs, pebrarro, pebrarràs, pebrot.—b) Dim.: pebret, pebretxo, pebrel·lo, pebreu, pebriu, pebric, pebró, pebroi, pebronet, pebrarrí.
    Etim.:
del llatí pĭpĕre, mat. sign. || 1.