Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pecar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PECAR v. intr.
|| 1. Obrar contra la llei de Déu o de l'Església; cast. pecar. Hauem molts d'altres deffayliments, los quals no hàgrem si Adam no peccàs, Llull Gentil 168. Més pecca l'hom aytant com més anys ha e més seny, Eximenis Conf. 5. Yo conech que pecqué, e les mies malvestats són multiplicades, Sermo septem art. Especialment: a) Fornicar. Del batle qui li hauia enganada sa filla, ab la qual peccaua, Llull Felix, pt. i, c. 7.
|| 2. fig. Obrar malament o amb excés; esser excessiu en algun aspecte; cast. pecar. Si verge tant erra, peccant d'imperícia, Viudes donz. 335. Amolla discursos que may pecan d'ingènuos, Aguiló Poes. 155. Res pecava de guapo, però en feya estar en dubte, Pons Auca 19. «El sermó ha pecat de llarg». «Aquest cuinat peca un poc de salat».
|| 3. ant., usat com a tr.: Errar, fallar. Vaérets llances e darts traer que exien de mà dels catalans..., e encara los ballesters jugauen que sol treta no'n peccauen, Muntaner Cròn., c. 130. Que hanch hu no'n pecà que no metés hom mort o nafrat, Muntaner Cròn., c. 152.
|| 4. (dial.) Fallar, no prendre un empelt (Pla d'Urgell). «Los empelts han pecat tots» (Borges Bl., Alcarràs, ap. Griera Tr.).
    Refr.
—a) «L'ocasió fa pecar».—b) «Si tot se sabia, ningú pecaria» (Pineda).—c) «Fins el pecar vol sort» (Griera Tr.).—d) «Si el pecar fos virtut, tots foren sants» (Griera Tr.).—e) «Qui no ho creu, no peca»: es diu referint-se a alguna cosa que es conta, però de la qual no es garanteix la certesa.—f) «Qui peca i s'esmena, bona via pren».
    Fon.:
pəká (or.); peká (occ., mall., men.); pekáɾ (val.); peсá (Palma); paká (alg.).
    Etim.:
del llatí peccāre, mat. sign. || 1.