DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PECAT m.
|| 1. Acció comesa contra la llei de Déu o de l'Església; estat del qui l'ha comesa, mentres no s'ha reconciliat amb Déu; cast. pecado. Pecat original: l'estat de desgràcia de Déu en què neixen el homes com a conseqüència del primer pecat d'Adam. Pecat mortal: el que fa perdre la gràcia de Déu i mereix la condemnació eterna. Pecat venial: ofensa de Déu en matèria lleu, que no fa perdre la gràcia ni merèixer la condemnació eterna. Pecat actual: acció comesa per un individu (per oposició a pecat original). Pecat habitual: el que un individu comet reiteradament i que constitueix un hàbit. Pecat capital (vulgarment anomenat pecat mortal): cadascuna de les set classes en què es consideren dividits tots els pecats en atenció a llur matèria. Pecat contra natura: sodomia. Si pren om penitència de sos pecatz, Hom. Org. 5. Són escrits los vicis qui són set peccats mortals per los quals los malehits van a foc infernal, Llull Gentil 9. Vós sots aquella donçella per Déu triada, en la qual peccat venial ni mortal ni original ni actual ni alguna altra manera de peccat en vós no s'és causada, Pere Pasqual, Obres, i, 24. Aquest fals en tots los set peccats mortals ha molt peccat, Vent. Pel. 34. Els fills paguen els pecats dels pares, Picó Engl. 56. Pecat de Castella: (ant.) sodomia. Del pecat qui és nomenat de Castella és molt en gran fama lonc de temps ha, sí que l'altre any amenà de Cicília un macip..., fama era en son alberch que jahia ab él, doc. a. 1315 (Miret Bech oques 44).Per sos pecats: en càstig dels seus pecats. Si alcun confrare per sos peccats o desastre cativarà, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 68).Especialment: a) Fornicació. Vivint ab aquelles en peccat, Pere IV, Cròn. 324. Ne farets nagun pecat ab la regina ni ab altra dona, Graal 50.—b) Òrgans genitals, en el llenguatge infantil.—c) Dir pecats: dir males paraules, parlar obscenament o amb mots indecents. ¿Qui el voldrà per marit, si és tan estrany?—Calla, plaga, no digues pecats, Vilanova Obres, iv, 143.
|| 2. per ext., Mancament culpable en allò que és just o degut; cast. pecado.
|| 3. per ext., Excés o defecte que perjudica una obra o una cosa qualsevol; cast. pecado.
    Loc.—a) Esser pecat: esser de lamentar; cast. ser lástima. Es pecat que s'hajan de perdre, Aguiló C., Rond. de R. 3. A persones axí, és pecat que sa terra les aguant, Ignor. 29.—b) Lleig (o negre) com el pecat, o Més lleig (o més negre) que el pecat: persona o cosa que provoca o és causa del mal obrar d'altri. L'esca del pecat era un xicot alt, Pons Auca 29.—d) Esser pecat i porqueria: esser una cosa molt indecent, inadmissible moralment.—e) No tenir culpa ni pecat d'una cosa: no esser-ne causa, no tenir-hi intervenció.—f) Tenir els set pecats mortals: esser molt dolent, tenir grans defectes.
    Refr.—a) «En el pecat va la penitència»: significa que l'acció pecaminosa ja porta en si un càstig del delinqüent, sia pel remordiment, sia per conseqüències insospitades de la mateixa acció.—b) «Qui fa el pecat, que faci la penitència»: formula simplement la llei de justícia, d'aplicar el càstig al culpable.—c) «Fer com fan, no és pecat»: suposa que obrar segons el costum general és sempre lícit.—d) «El pecat pesa més que el plom»: indica que el pes del remordiment és molt feixuc. També es diu: «El pecat menja més que el verdet» (Empordà, Garrotxa).—e) «Pecat de gola, Déu el perdona»: suposa que els excessos en el menjar i beure no són pecats greus.—f) «Pecat de gola, restitució pel cul»: significa que els excessos de menjar produeixen indigestions i reclamen tractament a base de purgues.—g) «El pecat ha fet forat»: es diu quan algú ha delinquit i la seva falta li ha produït perjudicis o no li ha donat els resultats que ell n'esperava.—h) «El pecat d'Adam, tots el pagam»: es diu referint-se a un cas en què algú paga culpes d'altri (Empordà).—i) «Dels pecats dels pares, els fills ne van geperuts»: significa que els descendents sofreixen les conseqüències de les males accions de llurs avantpassats.—j) «Es pecat de sa vaca, el paga es vedell»; «Es pecat de sa vaca mata es vedell»: té el mateix sentit que el refrany anterior (Mall., Men.).—l) «Robar a lladres no és pecat»: es diu per justificar una substracció comesa contra algú que té fama d'apropiar-se les coses d'altri.—m) «Pecat amagat, és mig perdonat»: significa que els pecats en què no es dóna escàndol tenen menys gravetat que els que es cometen públicament. També es diu: «Pecat confessat, és mig perdonat», indicant que la sinceritat de regonèixer la pròpia culpa ja és un mèrit per al perdó.—n) «El pecat mai va tot sol; és com els lladres, que s'apleguen»: vol dir que les accions pecaminoses solen cometre's amb intervenció de diverses persones.—o) «Qui lleva l'ocasió, lleva el pecat»: significa que evitant les provocacions o coses que indueixen a obrar malament, s'eviten les males obres que en són la conseqüència.
    Fon.: pəkát (or.); pekát (occ., val., mall., men.); peсát (Palma, Manacor, Pollença).
    Intens.:—a) Augm.: pecatàs, pecatarro, pecatot.—b) Dim.: pecatet, pecateu, pecatiu, pecató.
    Etim.: del llatí peccātum, mat. sign.

2. PECAT, -ADA adj.
Tacat (Benavarre, ap. BDC, vii, 78). Tarat, perjudicat. «Aquesta terra és pecada de febre» (Aguiló Dicc.).