DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PECULIAR adj.
Propi i privatiu d'algú; cast. peculiar. La rahó és peculiar del home, Lacavalleria Gazoph. Amb peculiar pedanteria les aprovava amb el cap, Oller Febre, i, 220.
    Fon.: pəkuliá (Barc.); pekuliáɾ (Val.); pekuliá (Palma).
    Etim.: pres del llatí peculiāre, mat. sign.