DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PEDRA (i ant. peira i pera). f.
I. || 1. a) Matèria mineral que constitueix les roques; cast. piedra. Scales de pedra, Leuda Tort. 1252. Hauia fet un bras de home, que era de peyra, Llull Felix, pt. i, c. 1. Com qui fa escriptura cauada en pedra, Jahuda Dits, c. 6. Posqués fer tallar pedra en los talls de la ciutat, doc. a. 1436 (Ardits, i, 336). Comensaren a durhi carretades de pedra, Roq. 47. Brandant armes de pedra i ossades de mammuts, Atlàntida iii. Y morint-hi sense ajuda, de pedra anirà tornant, Costa Trad. 63. Edat de pedra: edat primitiva en què els homes desconeixien els metalls i fabricaven de pedra llurs armes. Fer pedra: treure de la roca masses o porcions de la dita matèria.—b) Un tros d'aquesta matèria, de certa grandària. Di a las pedres que tornen pa, Hom. Org. 6. Abdues les pedras se trencaren, Llull Felix, pt. iv, c. 5. Si... sembrassen pedres si cullerien bell forment o bell ordi, Muntaner Cròn., c. 148. Que's pert la sement qui's gita entre peyres e espines, ibid., c. 272. Havien fet algunes brígoles poquetes qui tiraven pedres, Pere IV, Cròn. 344. Ferida que esdevé en l'uyl... de payla o de peyra o de cabels... que caen en l'uyl, Alcoatí 35. En compte són les pedres de les roques, Ausiàs March, cxii. Com pedra de fona | que fa brunzir un braç impetuós, Alcover Poem. Bíbl. 57. Collir una pedra i etzibar-la dret al turó fou tot u, Ruyra Parada 33. Un tret de pedra, o Un tirat de pedra: una distància equivalent o aproximada a la que recorre una pedra llançada per un home normal. Apartà's d'ells tant quant és un tret de pedra, Gerson Passio, c. 6. A cops de pedra, o a pedra seca: llançant pedres contra algú o alguna cosa. Cridaren: Muyren! muyren! Axí que en tal punt començà aquest crit que ab pedra secha mataren tots aquells sarjants, Muntaner Cròn., c. 43.—c) ant.
Projectil de la dita matèria, i per ext., projectil de metall. 218 pedres de bombarda entre grosses, migenceres e menudes, doc. a. 1467 (Aguiló Dicc.). Foren pezades sexanta y una pedra de ferro colat... a obs de la artilleria, Ardits, iii, 384.
|| 2. Grans d'una glaçada que es precipiten d'un núvol; cadascun d'aquests grans; cast. granizo. Fer pedra: caure calamarsa grossa. Que Déu salve e guart los béns que en terra són posats, de pedra e de neula e d'aygua, doc. a. 1373 (Col. Bof. xl, 163). Lo tro e lo lamp e l'arch de Sant Martí e la pedra e las altres cosas en l'ayre se crien, Corbatxo 44. Vench tanta de tempesta de pedra de trons e de lamps, Sermons SVF, i, 206. Ab lamps e ab pedres grosses, ibid. 66. La tempestat portava pedra, Pous Empord. 34. Pedra seca: calamarsa grossa i no barrejada amb pluja. Els sants de la pedra: nom que es dóna als sants Abdon i Senén, la festa dels quals se celebra en la Ribera del Xúquer el 30 de juliol per implorar que no pedregui damunt la marjal (Val.).
|| 3. Càlcul que es fa als ronyons, bufeta, fetge o altres òrgans; cast. piedra, cálculo. La pera dels pàlpetz... so és humiditat que's jela en la u dels pàlpetz, Alcoatí 48. Aquels qui an peyra en la uexiga e en les renes, Tres. Pobr. 64. Yo ara'm sent | mal als talons, | en los ronyons, | pedres, arena, Spill 16217. A vegades se urinen arenes, e petites pedres, Albert G., Ques. 39 vo. Mal de pedra: litiasi biliar o renal. Aqueix falcó me par que aja mal de pedra, Paris e Viana 25. a) Pedra de gall: càlcul que es sol trobar en el ventrell o en el fetge del gall.—b) Pedra de santa Llucia: opercle dur, vermell, molt llis i polit, que tenen certs caragols marins, sobretot l'espècie Turbo magus, i que la gent inculta empra com a ornament de mobles i com a remei contra mal d'ulls (Empordà, Mall.). També se'n diu pedra de sant Jaume (Blanes).—c) Pedra de la Mare de Déu: massa còrnia que tenen en el cap certs peixos, especialment el lluç.
|| 4. Ou d'ocell (Conflent, Cerdanya). «Vai atrapar un niu amb dotze pedres» (=amb dotze ous).
|| 5. Peça de sabó dur (La Jonquera). «He comprat sis pedres de sabó».
|| 6. Pedra espiritual: pedra imaginària que els alquimistes anomenaven ànima del món i de la qual suposaven que donava virtut per a fruir de la divinitat i del tracte directe amb els esperits; cast. piedra espiritual.
|| 7. Pedra filosofal: matèria imaginària que els alquimistes pretenien de descobrir i que, segons ells, tenia la virtut de convertir pedres i metalls baixos en metalls preciosos; cast. piedra filosofal. L'obra major de la dita alquímia, so és la pera filosofical, doc. a. 1399 (BSAL, ii, 110). Aquest' amor és philosofal pedra, Ausiàs March, lxxxvii.
|| 8. Pedreta, llobí, etc., amb què es marquen els punts guanyats en certs jocs; cast. tanto.
|| 9. pl. Cartes que valen molts de punts al qui les guanya.
II. La pedra (I, || 1), ja sia considerada com a matèria, ja com a porció o tros d'aquesta, rep nombroses denominacions adjectives segons les seves condicions de duresa, composició química, estat natural o treballat artificialment, bellesa, lluentor, aplicacions utilitàries o ornamentals, etc. Donarem en aquest apartat les principals d'aquestes denominacions i llurs explicacions, i en alguns casos la documentació corresponent per a datar l'ús del mot respectiu. Pedra angular: la que es troba a una cantonada d'edifici i serveix de lligam a dos murs; fig., base o fonament principal d'una cosa. Pedra arenera: pedra petita rodonenca que es sol trobar a llocs d'enterraments prehistòrics i que, segons el vulgus, si es duu penjada pel coll té virtut contra les arenes o mal de pedra (Men.). Pedra arenisca o arenosa: la que fàcilment es desfà en partícules o grans d'arena. Pedra artificial: matèria fabricada a imitació de la pedra natural. Pedra blanquesta: la de color blanc i de poca consistència, que es buida fàcilment si no l'emblanquinen o refereixen en fer-la servir per a la construcció (Eiv.). Pedra blava: a) Latzurita;—b) Sulfat d'aram. Car mil estropades, ni la pedra blaua, | jamés bastarien a fer-me negar, Proc. Olives 726. Pedra calar, o pedra calcinal, o pedra calcinera, o pedra de calar, o pedra de calç: la que serveix per a fer-ne calç mitjançant la cocció. Pedra cantonera: pedra angular (occ., val.). Pedra caramida: magnetita. Pedra codissa: pedra molt dura i llisa, palet de riera (val.). Pedra d'altar: l'ara destinada a celebrar-hi la missa. Pedra datilera o Pedra de dàtil: pedra calissa que conté els mol·luscs anomenats dàtils, i que és coneixedora perquè té uns foradets rodonencs, pels quals entra l'aigua de la mar i duu l'aliment als dàtils (Men.). Pedra de besar: altaret solitari a la vora d'un camí, en el qual es venera una imatge religiosa (Alg.). Pedra de Bolònia: varietat fibrosa de sulfat de barita. Pedra de bosc: roca sorrenca no estratificada, com si es trobés perduda enmig d'una massa de terra o argila. Pedra de braçat: la que té unes dimensions que permeten que un home la transporti agafant-la amb les dues mans i fent un esforç considerable. Pedra de caps: la que va lligada a l'extrem d'un cap llarg de corda, i serveix per a fondejar els ormeigs calats. Pedra de construcció: tota pedra tallada de manera apta per a servir de material a l'edificació de parets o murs. Pedra de cot: pedra esmoladora vermellenca, que es fa a terres argiloses i té la superfície coberta com d'un esmalt de color més clar (Men.). Pedra de dalla: pedra esmoladora d'un pam de llarg i acabada amb punta a cada cap (Cerdanya). Pedra d'encenedor: la que és un aliatge de ferroceri i produeix per fregament una espurna en els encenedors. Pedra de feix: pedra portàtil, però molt feixuga (Penedès). Pedra de fetge de gat: pedra granítica tan compacta que diuen que escup l'escoda (Tarr.). Pedra de fil: (ant.) pedra de construcció relativament prima? Item peres de fil, peres somadals, doc. a. 1343 (arx. mun. de Barc.). Per ops de la torre: ço són xambranes et pinyacles et pedres de fil, doc. a. 1397 (Villanueva Viage, xvi, 88).Pedra de Florència: marbre groc-verdós ple de dibuixos formats per vetes d'altre color. Pedra de foc: a) pedra foguera (val.);—b) pedra refractària al foc, que sol emprar-se per a posar a la boca dels forns (mall.). Pedra de glera: palet de riera (Massalcoreig). Pedra de guix: sulfat de calç hidratat. Pedra de Jesús: selenita. Pedra de la lluna: labradorita. Pedra de la roda: mac de pedra foguera amb un clotet dins el qual balla el bitllot de la roda de terrisser (Camp de Tarr.). Pedra del foc o de la llar: pedra o pedres planes que sostenen la llenya en les cuines antigues. Pedra del sol: heliolita. Pedra de llamp: fulgurita, pedra que era considerada com a procedent de la fusió causada per una exhalació elèctrica, i que probablement és una arma primitiva pulimentada (or., occ.). Una pedra de lamp, Inv. Pr. Viana 159. Pedra de llança: carbonat de calç sílico-argilós. Pedra de llet: varietat de creta blanca i farinosa. Pedra de Llevant: carbonat de calç molt clos que s'empra com a pedra esmoladora. Pedra de llima: esmeril. Pedra de llinda: cadascuna de les pedres que en un portal estan col·locades entre les de rasament, o sia, la primera i la clau (Mall.). Pedra de llum: alabastrina. Pedra de lluna: ortosa de color blanc lletós amb llustre nacrat. Pedra de mirall: varietat de sulfat de calç cristal·litzat. Només s'usaven botons de porcellana mallorquina, de pic de martell de plata, de pedra de mirai, de pedra vermeia i de pedra groga, Alcover Cont. 549. Pedra de moldre: peça de pedra molt dura i llisa damunt la qual es molen pintures o altres coses. Pedra d'empedrar: la que està tallada o disposada de manera convenient per a formar part d'un paviment de carrer. Pedra de porc: carbonat de calç pudent. Pedra de porrejar: la pedra dura i llisa sobre la qual els sabaters tupen la sola per eixamplar-la tot el possible (val.). Pedra de salar: pedra planera, usada per a donar sal al bestiar. Pedra de sol: ortosa groga amb llustre daurat. Pedra de tall: la que ha estat tallada regularment per a la construcció. Empedrar de pedra de tall, fer de pedra de tall un empedrat, Lacavalleria Gazoph. Pedra de toc: jaspi negre, pedra dura de color fosc, de gra fi i que no pot esser atacada pels àcids, de manera que serveix per a assajar la llei dels metalls;—fig., cosa que serveix per a comprovar la bondat o malesa de quelcom o de qualcú. Quant hom vol provar qualsevol or de quants quirats és, ha hom una pedra negra la qual és appellada en latí lapis parologicus e en vulgar és appellada pedra de toch, e és negra, e frega-la hom ab nou e fa's pus negra e pren hom lo or que vol hom prouar e frega'l hom en la dita pedra negra fins que lo dit or lexa sa color bé empremtada en la dita pedra, e aprés frega hom de les dites toques en aquella pedra matexa e regonex hom ab qual de les toques se reffà o ressembla de color lo dit or, doc. a. 1417 (BDC, xxiv, 118). Pedra de tomba o tombal: la que tanca un sepulcre. En major loch no penseu yo m'estenga | del que vós, fill, pendreu dins en la pedra, Passi cobles 151. Pedra de verí: pedreta negra, que es troba rares vegades i per això se li concedeix vulgarment molt de valor; diuen que té virtut per a guarir les picades d'insectes (Men.). Pedra de volant: pedra esmoladora quadrada de devers 20 cm. de llarg, que serveix per a esmolar els volants de segar (Cerdanya). Pedra de xocolata: aquella damunt la qual es mol el cacau per a fer la xocolata; cast. silleta. Pedra divina: mescla d'alum, vidriol blau i càmfora, que s'empra com a col·liri. Pedra dolça: la que és fluixa, fàcil de tallar (Vimbodí, Fulleda). Pedra d'ull de serp: el granit. Pedra esmoladora o d'esmolar, o pedra afiladora: pedra arenisca quarsosa, de color rogenc, que serveix especialment per a esmolar o afinar el tall a coltells i altres eines. Cinch rahós ab una pedra d'esmolar, doc. a. 1504 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Esmolen els xafarots ab pedres afinadores, Vilanova Obres, xi, 260. Pedra esparreguera: fosfat de calci cristal·litzat de color verd. Pedra estrellada: marbre madrepòric. Pedra falsa: la pedra artificial que imita una pedra preciosa. Pedra faval: conglomerat de palets petits rierencs. Pedra ferral: basalt (Olot). Pedra ferrissa: pedra foguera (Vall d'Àneu). Pedra fetgera: nom de certs carbonats de calci i sulfats de barita. Pedra fina: pedra preciosa. Pedra foguera: sílex, pedra dura que en esser ferida amb un tros d'acer o amb una altra pedra treu espurnes. Pedra fonamental: la primera i que sosté el pes principal d'un edifici;—fig., cosa que serveix de sosteniment a una altra. Pedra franca: la que és fàcil de treballar. Pedra imant: magnetita. Pedra infernal: nitrat d'argent. Pedra litogràfica: pedra calissa compacta damunt la qual es fan els dibuixos de litografia i que serveix de motlle per a les estampacions litogràfiques. Pedra lletera: varietat de pedra que, segons creença vulgar, si s'aplica als pits d'una partera li fa venir la llet (Empordà). Pedra llinosa, de fils o blenera: l'amiant. Pedra manissa: palet de riera (Polinyà). Pedra manllevadissa: qualsevol pedra que està ficada poc profundament dins la terra, de manera que es pot treure amb poc esforç (Mall.). Pedra marbre: pedra calissa compacta i susceptible d'un gran poliment; s'anomena també simplement marbre. Nos tramet certes pedres marbres, doc. a. 1407 (Anuari IEC, v, 613). Dringuen minúsculament sobre la pedra marbre, Ruyra Parada 16. Pedra maresa: marès (eiv.). Pedra maresenca: classe de pedra que fa vetes, unes molt fortes i altres massa fluixes, de manera que si l'empren en la construcció cal referir-la perquè altrament el salobre se la menjaria (eiv.). Pedra marquesita: pirita. Pedra meteòrica: aeròlit. Pedra mil·liària: pedra col·locada en terra per assenyalar el lloc on acaba una milla de camí;—fig., feta o data molt assenyalada. Aquella diada... fonc una pedra miliària, Galmés Flor 44. Pedra morta (Cast., Mall.), o pedra mortenca (Eiv.), o pedra mortina (ant.): pedra de poca duresa, que no fa la calç tan bona com la pedra viva. Fer les voltes o bòvedes... de pedra mortina, doc. a. 1638 (BSCC, xi, 278).Pedra negra: atzabeja. Pedra panal: la que es deixa treballar fàcilment per a servir a la construcció (Ribagorça). Pedra picada: la que ha estat treballada amb instruments de tall per donar-li forma regular per a la construcció. Pedra preciosa o pedra fina: la que és dura i de gran brillantor, i obté un preu molt alt per la seva raresa o bellesa. Tenia en sa mà una pedra preciosa, Llull Blanq. 74. Seran d'aur e d'argent e de peyres precioses, Llull Gentil 283. Per peres precioses fuist ornada, Sants ross. 7 v. Guarnida de diverses pedres fines, Pere IV, Cròn. 105. Pedra preciosa e perla molt resplendent és cavalleria, Scachs 34. Pedra refractària: la que resisteix al foc. Pedra riera: palet de riera (Ribagorça, Gandesa, Tortosa). Pedra roja: sanguina. Pedra sabonera o de sabó: hidrosilicat de magnèsia i alúmina, de color blavenc i de duresa comparable a la del sabó. Pedra de sang o sanguina: varietat de jaspi que té molts de piquets vermells. Preneu ensens e almàstech e sanch de dragó e pedra sanguina, Anim. caçar 74. Pedra seca: combinació de pedres de construcció unides sense cap material aglutinat, o quan més, amb fang. Una paret de pedra sequa, doc. a. 1533 (Miret Templers 579).Pedra borda: combinació de pedres de grossària i formes irregulars que formen una paret (val.). Pedra i morter: combinació de pedres de construcció unides amb morter. Pedra surera: varietat de pedra tosca molt lleugera, que sura dins l'aigua (Men.). Pedra terral: basalt. Pedra tosca: pedra esponjosa, de color negrós, raspallosa, que serveix per a fregar i netejar vaixella, la pell del porc mort, etc. (or., occ., val., bal.); cast. piedra pómez, asperón. Polir alguna cosa ab una pedra tosca, Lacavalleria Gazoph. Pedras toscas, val lo quintar tres lliuras, Tar. preus 120. Pedra vellanera: mena de pedra que conté unes granulacions semblants a avellanes (Mall.). Pedra vidrenca: classe de pedra que es trenca fàcilment com si fos vidre (Eiv.). Pedra viva: pedra molt dura i compacta, que és la millor per a fer calç i per a bastir murs i altres construccions. Una pedra viua que serveix per picar llibres, doc. a. 1593 (Butll. Bibl. Cat., v-vi, 210). En el llindar de pedra viva del portal, Rosselló Many. 23. Pedra dreta: nom que vulgarment es dóna als menhirs o monuments monolítics dels temps primitius (Empordà). Hi ha topònims Pedra dreta a Agullana, a Maçanet de Cabrenys, a Prats de Lluçanès, etc. Els menhirs també s'anomenen pedres del diable (Palau-solità), pedra aguda (Vallbenera), pedra-arca (Martorell), pedra gentil (Vallgorguina), pedra serrada (Parets del Vallès), etc.
    Cult. pop.—El poble rural de Catalunya considera les anomenades pedres de llamp com a caigudes del cel, sia amb la calamarsa, sia en caure un llamp. Diu que el qui pot obtenir una d'aquestes pedres i tenir-la ran de la teulada de casa seva, defensa aquesta contra els llamps. També hi ha la creença que agafant una pedra de llamp, lligant-la amb un cordill i llançant-la al foc, el cordill no es crema (Catalana, ii, 140). Diuen que les pedres de llamp, en caure, se fiquen set canes sota terra, i després van pujant una cana cada any (Gaià). Aquestes pedres són anomenades també pedres de bruixa, perquè hi ha qui creu que són fabricades per les bruixes i llançades per aquestes quan fa una pedregada; per això, una pedra de llamp posada sota la teulada o a la finestra, defensa la casa contra l'embruixament (BDC, xvii, 63).—A les pedres de Santa Llúcia (o pedres de certs caragols marins) s'atribueix virtut per a curar el mal d'ulls (Empordà, Mall.). Diuen que si a algú se li fica una busca dins l'ull, cal posar-li dintre de l'ull una d'aqueixes pedres, i en tornar obrir l'ull, la pedra treu la busca.
    Loc.—a) Dur com la pedra: es diu d'una cosa excessivament dura. Tenir el cor de pedra: estar mancat de sentiments humanitaris. El teu cor de dura pedra, Metge Somni ii.—b) Fer plorar pedres: hiperb., commoure profundament tothom.—c) Fer enamorar pedres: esser extraordinàriament simpàtic i fer-se estimar de tothom (Mall.).—d) Pegar en pedra: trobar resistència, no aconseguir allò que es volia (val.). Ell es pensava... posar-me les cabres en lo corral..., pos ha pegat en pedra, perque per a mi no hi ha galls ni Rey ni Roch, Rond. de R. Val. 34.—e) No saber-ho ni les pedres: esser una cosa molt secreta.—f) Dormir com una pedra: dormir molt profundament.—g) Traure suc de les pedres: treure profit de les coses més poc profitoses (val.). Este notari... no més s'i posava, trahia such de les pedres, Rond. de R. Val. 77.—h) Quedar o Romandre de pedra: quedar sense paraula per excés d'espant, de sorpresa, d'admiració. Tots tres quedaren de pedra, Alcover Rond. i, 177. Vaig restar de pedra, Ruyra Parada 32.—i) Fer-se'n set pedres o deu pedres: passar-ho molt malament, travessar gran perill o arribar a perdre-ho tot (els béns, la vida, etc.). Tu, pirata, te'n faràs deu pedres, Vilanova Obres, xi, 45.—j) No fer pedres per a apedregar un gos: perdre sempre en el joc (Vallès).—l) Prendre pedres: prendre exemple d'una cosa, aplicar-se-la a si mateix (Manacor).—m) Plegar o Pillar algú amb les pedres curtes: agafar-lo en falta sorprendre'l com a enganyador o malfactor (val.).—n) Posar la primera pedra: col·locar la primera peça de construcció d'un edifici, monument, etc.;—fig., posar les bases d'una organització o empresa.—o) Pedra per pedra: (construint o destruint) paulatinament i de peça en peça. Treballant en refer pedra per pedra lo casal de la Pàtria, Collell Flor. xxxiv.—p) No deixar o No quedar pedra damunt pedra: no deixar o no restar cap element de construcció sencer; deixar o quedar completament destruït.—q) No deixar pedra per moure: no deixar de posar cap mitjà o de fer cap esforç per obtenir una cosa.—r) A pedres menudes o Per pedres menudes: amb tots els detalls. Tots saben nostres coses a pedres menudes, doc. a. 1559 (BSAL, iv, 220). Vos ho contarà a pedres menudes, Alcover Cont. 67.—s) Tirar la pedra i amagar la mà: causar perjudici ocultament, fingint no causar-ne.—t) Passar per la pedra: esmolar el ganivet o altra eina de tall; fig., amonestar severament; fig., obligar algú a fer qualque cosa vencent la seva resistència.—u) Posar-se'n pedres en el fetge: tenir-ne disgust o preocupar-se'n.—v) Fer més mal que la pedra (o que pedra seca): causar grans perjudicis.—x) Fer amb una pedra dos tirs, o Amb una pedra matar dos ocells: obtenir dos resultats amb una sola gestió. Fer de una pedra dos trets, ab una pedra matar dos pardals, Lacavalleria Gazoph.—y) D'una pedra fer un claper: exagerar les coses, donar excessiva importància a coses petites (Mall.).—z) Esser pedra d'escàndol: provocar disturbis, baralles o altra reacció violenta.
    Refr.—a) «Cada pedra al seu forat»: significa que cada persona i cada cosa ha d'estar en el lloc o situació que li pertoca.—b) «Tota pedra fa paret»: es diu per indicar que qualsevol cosa pot esser útil (val.).—c) «La pedra quan surt de la mà no sap a on va»: significa que el qui llança pedres o altres projectils no pot estar segur si farà mal o no.—d) «La pedra que cau del cel, no mira a qui toca»: significa que els fenòmens atmosfèrics afecten tothom sense distinció.—e) «Guardau-vos de pedra rodona»; «Pedra rodona i ca nanell, guardau-vos d'ell»: es diu perquè una pedra rodona sempre és un perill de caure per als transeünts (Mall.).—f) «Qui calla, pedres apanya»: vol dir que el qui no contesta quan l'insulten, acumula arguments per a demostrar que té raó.—g) «Les pedres sempre van als pedregars»: significa que la sort en l'adquisició de diners sol afavorir aquells qui ja en tenen molts.—h) «Pedra movedissa (o «rodoladissa») no posa molsa»: significa que les persones que canvien sovint de residència o de treball, no solen prosperar gaire.—i) «La pedra picada és la més estimada»: ho diuen per aconsolar-se els qui han quedat gravats de la pigota.—j) «Ningú tira pedres al seu terrat»: vol dir que ningú es perjudica conscientment a ell mateix.—l) «El qui tot ho ha de donar a fer, tot és civada en pedres» (val.).
    Fon.: péðɾə (pir-or., or., bal.); péðɾa (Andorra, Calasseit, Tortosa, Cast., Val., Al.); péðɾɛ (La Seu d'U., Tremp, Balaguer, Ll., Urgell, Gandesa, Sueca, Alcoi, Maó); pέðɾə (Canet d'Adri, Prada, Fontpedrosa, Arles, Cadaqués, Darnius); pέðɾa (Boí, Senet, Vilaller); pέðɾɛ (Maella); péјɾə (Capcir); pɾéðə (mall. molt vulgar).
    Intens.:—a) Augm.: pedrassa, pedral, pedrassarra, pedrota, pedrot.—b) Dim.: pedreta, pedretxa, pedrel·la, pedreua, pedrica, pedriua, pedrona, pedró, pedroli, pedrolina, pedrolinet, pedrolineu, pedrolinetxo, pedrolinoi.—c) Pejor.: pedrota, pedrot.
    Sinòn. (en el sentit de porció o tros de pedra d'una grossària variable entre un gra de sorra i una peça que cap home no pot manejar): cantal, roc, mac, còdol, reble.
    Etim.: del llatí pĕtra, mat. sign. I, || 1.