Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pedrada
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PEDRADA f.
|| 1. Multitud de pedres; cast. pedregal.
|| 2. Tret de pedra; cop donat amb una pedra; cast. pedrada. Mataua ab grans bastonades e padrades [sic] bous vaquas oueyas, doc. a. 1374 (Hist. Pollensa, i, 135). Volent-vos matar a pedrades, Villena Vita Chr., c. 129. Que ja diu la gent, ab vostres pedrades | dreçades a ell, a vós encontrau, Proc. Olives 215. L'escometíem des de dalt estant a pedrades, Ruyra Parada 51.
|| 3. Pedregada, caiguda de calamarsa (Mall., Men.); cast. pedrisco.
|| 4. fig. Dita o expressió picant, que molesta.
    Loc.
—a) Tenir bon cap per una pedrada: iròn., tenir mal cap (Mall.). Quan algú afirma que tal o tal persona té bon cap, el qui no opina així, contesta: «Sí, per a una pedrada».—b) Pedrada a s'os de sa cama: cosa que cau molt malament, que produeix molt de disgust (Mall.). Més val axò que una pedrada a s'os de sa cama, Roq. 40. «Aquesta notícia li ha caigut tan bé com una pedrada a s'os de sa cama».—c) No tirar mala pedrada: no anar gaire errat, no estar molt lluny de la veritat (Mall.). No tirava mala pedrada, no, ... com li deia que no es farien gaire temps sa coa plegades, Alcover Cont. 22.—d) Amb una pedrada fer dos tirs, o Amb una pedrada matar dos ocells (en valencià, dos pardals): obtenir dos resultats al mateix temps, amb una sola gestió.
    Refr.

—«Pedrada a cap d'altri, no dol»: significa que generalment tenim poca pena o ens preocupam poc dels mals del proïsme.
    Fon.:
pəðɾáðə (pir-or., or., bal.); peðɾáðɛ (Sort, Tremp, Ll., Urgell, Gandesa); peðɾáða (Andorra, Calasseit, Tortosa); peðɾá (val.).