Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pegar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PEGAR v.: cast. pegar.
I. tr.
|| 1. Adherir, unir amb pega o altra matèria aglutinant (Conca de Barberà, Borriana). «Això ho pots pegar amb goma». Viu com despullaren Jesu Christ e com la gonella se tenia pegada ab la carn per açots, Pere Pasqual, Obres, i, 74. La mel... alguns la masteguen ab les dens e si's pegua ab les dens no és cuyta, Confits 119. Tantost que'l culpant mès la mà en l'altar..., la mà se peguà ab l'altar per manera que no la'n podie arrencar, Eximplis, i, 335.
|| 2. Unir estretament, amb contacte, sense gens de separació. La dolorosa Mare stigué la cara sua ab la del Fill pegada, Villena Vita Chr., c. 222. Prengueren una gran torre qui era mesquita, la qual staua molt pegada ab la muralla de la ciutat, Tirant, c. 334. Pegar els ulls: cloure'ls, tancar-los per la son (val.). Encara no havie pegat els ulls, Guinot Capolls 89.
|| 3. fig. Propagar, estendre per contagi. Se pega l'anveja molt més que'l rovell, Proc. Olives 238. En mes cobles ací m'an pegat tals mots y llenguatge, Brama llaur. 280. a) Pegar foc: calar foc, comunicar foc a una cosa. Pegaven foch a ses figurotes representants de Judas, Ignor. 41.
|| 4. Pegar bé o malament: esser o no adient, escaient, produir bona o mala impressió una cosa aplicada a una altra. Es coll hey pega de lo més bé demunt ses vestes vermeyes, Roq. 15.
II. intr. o tr.
|| 1. intr. Arribar un cos a tocar amb certa violència a un altre. Val més pegar de front a un permòdol, Aguiló Poes. 152. Cop de mar que pega an el timó, Ramis Clar. 106. No n'hi ha cap que en voler-hi donar passa no pegui de genoys, Aurora 226. Pegar de cap: caure de cap o topar amb el cap a una cosa; fig., obrar precipitadament i perjudicant-se.
|| 2. intr. Arribar fins a cert lloc, fins a cert punt (que es considera excessiu). Amb aquella coa que li pegava p'es genois, Alcover Cont. 8. «Jo segava blat cabot | que em pegava p'es capell; | l'amo estava content d'ell, | i jo hi estava ben poc» (cançó pop. Mall.).
|| 3. Fer sentir cops (de la mà, d'una altra part del cos o d'un altre instrument); fer objecte de cops una cosa. a) intr., amb complement indicador de la persona o cosa a la qual s'aplica el cop. Prengués altra volta la lança en la mà, | en loch de ferir, daria de pla | pegant a la gent que entorn estaria, Proc. Olives 2140. Pegar ab lo esclavó a la pedra: Percutere silicem chalybe, Pou Thes. Puer. 147. Si vós no callau, jo vos pegaré ab aquest bastó, Lacavalleria Gazoph. El fuster pegant amb la massa damunt els cércols, Rosselló Many. 104. Pega'm, home, pega'm si coneixes!, Ruyra Parada 49.—b) tr., amb complement directe que indica el cop o l'acció significadora de la manera d'aplicar-lo. Li saltà darrera ab una destral pegant-li un gros colp al cap, Rúbr. Bruniquer, v, 7. El veu que amb un dit se pegava toquets an es pit, Ignor. 20. Es vent podria esser que vos pegàs grapada an es vel de sa manta, Roq. 44. Abaixant la veu y pegant-se copets a la barba, Pons Auca 81. Té, pega'm un revés a la galta, Vilanova Obres, xi, 39. Oh quina sempenta que li pegaria!, Alcover Cont. 24. Li pega un cop en el coll, Picó Engl. 54. El tafoner pegà unes quantes atiades fortes, Rosselló Many. 31. Quines punyaes al pit se pegave el sinyó Nàsio!, Guinot Capolls 42.
|| 4. tr. Executar, fer una acció (amb el nom de l'acció com a complement directe). Don Jordi... pega un crit, Aguiló Poes. 56. Ja ha pegat rodada an es grifó, Ignor. 8. Mentres un altre los pegava quatre remenades, Ignor. 54. Per veure lo bo que té | pega estirades de coll, Penya Poes. 211. Escoltava una estona..., pegava mirada ensà y enllà, Casellas Sots 11. A forsa de pegar caminades, Alcover Cont. 10. La Beatriu pegà una correguda, Pons Auca 97. Si peguésseu relliscada, potser faríeu tocar a morts, Massó Croq. 76. Abans de pegar la primera cullerada passaren un parenostre, Rosselló Many. 221. Li pegaren tres besets a la carabasseta, Guinot Capolls 39. Tots tres pegàrem bot esglaiats, Ruyra Parada 27.
|| 5. intr. Escometre, atacar; dirigir-se contra algú (especialment un animal contra un altre o contra alguna cosa). Senyor, si pegarem per ells ab coltell?, Gerson Passió, c. 6. Robar un minut o deu o més an el jornal mirant el falcó quant pega, Penya Mos. iii, 47. S'obrí tot d'una com un esbart d'estornells quan el falcó los pega, Oliver Obres, ii, 39. El ca pega quan es llança en persecució del conill. El peix pega quan envesteix l'ham.
|| 6. intr. Venir sobtadament (una malaltia, una sort, un pensament, una passió, etc.). Quan me va pegar es flato d'escriure aquesta rondaya, Aguiló Rond. de R. 5. El renyaven perque menjava massa, per por, segons li deyen, de que no li pegàs gota, Penya Mos. iii. 15. Vaja, mos ha pegat sa ballera, y a ballar anam, Ignor. 60. Un loco tengué s'ocurrència, perque li pegà per aquí, de fer volar moixos, Roq. 20. I obrint la porta tancada, | va pegar-me un mal olor, Salvador FB 37. Pegar a algú per riure, per plorar, per cantar, etc.: entrar-li les ganes de riure, de plorar, etc., i posar-se a fer-ho. Y a Cunegildo li pegue per riure, Guinot Capolls 82.
|| 7. intr. Anar, dirigir-se, encaminar-se cap a un lloc determinat, generalment per treballar-hi, per obrar en un sentit o en un altre. «Pegar per la dreta»: anar cap a la dreta. Es jay pegà cap a sa barraca, Alcover Rond. iv, 126. Pegar darrera a algú: posar-se a seguir-lo, a anar-li darrera.
|| 8. intr. Dedicar-se a una cosa, treballar-hi, aplicar-s'hi. Ses dones havien pegat fort a s'arròs y an es bollit, Ignor. 73. En aquest sentit té diferents construccions: a) Amb el pronom complement li. Perque no sabem escriure en castellà, li pegam en mallorquí, Roq. 24. Pega-li d'es mes de maig, que és fruyta del temps, Ignor. 47. «Demà li pegarem de segar»: ens dedicarem a segar. «Avui li pegam de faves»: avui menjam faves (Mall.). Pegar-li d'eima: obrar d'esma, sense consciència d'allò que es fa o es diu. Pegar-li per tal o tal cosa: dedicar-se a tal o tal cosa, aplicar-hi l'atenció o l'activitat. N'Aina Maria..., si li peguen per garrida, galanxona i ben taiada..., no n'hi ha cap que li arrib, Alcover Cont. 3. Ay Déu, si peguen per ses ciutadanes!, Ignor. 6.—b) Usat com a reflexiu. «Fa dues hores que mos pegam a tallar aquest abre». Pegar-se de barrina: provar de posar-se d'acord per a fer un contracte, sobretot de compra-venda (Mall.).
|| 9. intr. Posar-se sobtadament (a fer una acció); cast. echarse, ponerse. Pegar a córrer: començar de sobte a córrer. Dit això, pega a córrer el llop, y encara fuig, Bergue Fables 79.
|| 10. Pegar-la: a) Actuar, obrar, desplegar la pròpia activitat (Mall., Men.). No sabia ahon l'havia de pegar, Alcover Rond. ii, 268.—b) Agafar una dèria, una idea fixa, un caprici. «L'ha pegada que no vol menjar». Hey ha hagut envejosos que mos ho han dit perque la pegàssim contra ell, Ignor. 46. La pega contra una institució que no coneix, Ignor. 24. «Si la pega que no vol estudiar, no estudiarà».—c) Enganyar, fer fracassar. Li la peguen al més huapo, Martí G., Tip. mod. i, 1. «No et refiïs gaire d'aquest, que te la pegarà».
    Refr.
—a) «Qui pega, estima»: significa que el qui ens vol bé, no ens afalaga falsament, sinó que ens castiga o ens diu les veritats encara que ens resultin amargues.—b) «Qui sap pegar, sap governar»: vol dir que per a governar bé cal esser enèrgic.—c) «Nostre Senyor pega sense bastó» (Urgell, Segarra); «Déu pega sense bastó, però espera s'ocasió» (Bal.); «Nostre Senyor té un bastó que pega sense remor»: significa que Déu castiga els dolents, sovint per procediments ordinaris, sense aparença sobrenatural.—d) «Pegar amb la mà, és pegar a mitges»: ho diuen els partidaris de pegar amb bastó o altre instrument dur.—e) «Qui pega primer, pega dos cops» (or., occ.); «Qui pega primer, pega dos pics» (mall.); «Qui pega davant, pega dos voltes» (val.): significa que en les lluites és un avantatge esser el primer en l'agressió.—f) «Qui pega darrer, pega més fort»: vol dir que l'agredit que repel·leix l'agressió sol esser més dur en la rèplica que el primer agressor (Mall., Men.).—g) «Qui no pot pegar a l'ase, pega a l'albarda» (or.); «Qui a l'amo no pot pegar, pega al seu ca» (Mall.); «Qui no pot pegar en es clau, pega a sa ferradura» (Mall): significa que si algú no pot aconseguir tot allò que pretenia, almenys procura obtenir-ne una part.—h) «Ni te la pego, ni te la nego»: es diu d'un persona indiferent, que no es declara ni favorable ni hostil a algú o a alguna cosa (Empordà).—i) «Per a valent, ell, que li pega la dona»: es diu parlant d'un que presumeix de valent sense esser-ho.—j) «Cada u amb lo que pega»: significa que cal deixar cada persona amb les seves manies o dèries.—l) «Qui amenaça i no pega, per bèstia queda».
    Fon.:
pəɣá (or.); peɣá (occ., Maestrat, mall.); peɣáɾ (Cast., Val., Al.); peʝá (Palma, Manacor, Pollença); piɣá (Men., Eiv.).
    Conjug.:
regular segons el model cantar. La vocal radical, quan és tònica, es pronuncia έ en el català oriental, é en l'occidental, valencià i baleàric. En les formes no rizotòniques, pegar resulta homònim de pagar en el català oriental; en el mallorquí s'ha evitat aquesta homonímia pronunciant tancada la e de pegar, i en menorquí i eivissenc tancant-la tant que ha resultat i (pigar).
    Var. form.:
apegar (en les accepcions de l'apartat I).
    Sinòn.:
—I. apegar, aferrar, enganxar.—II. || 1, donar; || 2, donar, envestir; || 3, ventar; || 4, fer, donar, envelar, envergar; || 5, envestir.
    Etim.:
del llatí pĭcare, mat. sign. I.