DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PELADA f.
|| 1. Peix de l'espècie Pleuronectes arnoglossus (Mall.).
|| 2. Nom que es dóna vulgarment a un esquelet, a la figura de la Mort o a la mateixa mort (val.). Si en un bell en sec nos toca a la porta la pelada, esta gica què ha de fer?, Rond. de R. Val. 27. No el pillarà de sobte la pelada, Martí G., Tip. mod. ii, 185.
|| 3. Nom familiar o molt vulgar de la llengua (val., mall.); cast. la sinhueso. Soltar la pelada: amollar la llengua, parlar massa (val.). Tenir Na Pelada fresca: tenir molta facilitat o poca timidesa per a parlar (mall.).
|| 4. topon. Pic de la Pelada: nom d'una muntanya de 2.370 metres d'altura en el Conflent, d'una altra de 700 metres en la serra de Prades, i d'un pujol del Pla de Barcelona.
    Etim.: forma femenina del part. pass. de pelar.

2. PELADA f.
Acció i efecte de pelar.
|| 1. ant. Acte d'arrabassar els pèls a alguna persona o animal. Empentes cruels, buffets y pelades, Passi cobles 15. Ab grans pelades li arrancaven la barba, cabells, doc. a. 1486 (Aguiló Dicc.).
|| 2. Dermatosi que afecta les regions piloses del cos, amb alopècia en forma de plaques arrodonides; cast. pelada.
|| 3. Acció i efecte de pelar o llevar la pell o l'escorça; conjunt de pannes de suro, de clovelles d'ametlla, etc., després de pelar els arbres o els fruits.
|| 4. Erosió, ferida superficial a la pell, a una fruita, a una paret o altre objecte; cast. rasguño.
|| 5. fig. Part mínima de coneixements; cast. pizca. «Si no estudies sa lliçó, no en sabràs pelada» (Mall., Men.). Y si li presentaven un escrit en llengo de Castella, no en tragués pelada, Ignor. 10. Es municipals no saben pelada de ses ordenances, Roq. 39.
    Fon.: pəláðə (or., bal.); peláðɛ (occ.); pelá (val.).
    Intens.:—a) Augm.: peladassa, peladarra, peladota.—b) Dim.: peladeta, peladetxa, peladeua, peladiua, peladona.
    Etim.: derivat de pelar.