DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PELAR v.: cast. pelar.
I. tr.
|| 1. Llevar el pèl. a) Tenint com a complement directe el nom de la cosa a la qual es lleva el pèl. Que negun blanquer... no gos estendre pells per les plasses..., ne encare salar, palar ne leuar en los rechs los dicmenges, doc. a. 1375 (arx. mun. de Barc.). Algunes fembretes que'ls fan escorxaments e'ls pelen les celles e'l front, Metge Somni iii. Conexerets que'l cuyro serà ben pelat, Flos medic. 163. Lo barber vos ha pelat lo cap e la barba, Lacavalleria Gazoph. Atres encenen foc i pelen cunills, Moreira Folkl. 269.—b) Tenint com a complement directe el nom dels pèls que es lleven. Lo cap e cara | se n'arrapaven, | cabells pelaven, Spill 3386. Tirant los pèls leugerament se pelen, Cauliach Coll., ll. vi, d. 2a, c. 1.—c) per ext., Llevar les plomes a un animal volàtil. Prin una guallina bé grossa e mata-la e pela-la e cou-la, Flos medic. 58 vo.
|| 2. Llevar la pell, l'escorça, allò que recobreix un cos. E lauors ab un drap pelar-les-heu [les ametles], Flos medic. 185 vo. Pelar la fruyta: Deglubo, Pou Thes. Puer. 41. La vinya cremada del sol se pela, Lacavalleria Gazoph. En Roc pelava un plançó tendre amb el ganivet, Massó Croq. 68. Pelar fulla: llevar a la morera les fulles que han de servir d'aliment als cucs de seda (val.). Pelar canyes: llevar-ne les fulles i altres excrescències. Pelar suro: llevar a l'alzina surera l'escorça o suro després de llevar-ne el pelagrí. Pelar ametles, patates, faves, etc.: llevar la coberta exterior d'aquests fruits o llegums.
|| 3. Llevar la part més superficial d'una cosa. «He caigut i m'he pelat un genoll». Pelar marges: segar l'herbatge que creix pels marges. Pelar herba, pelar palla: treure herba o palla del paller estirant-la amb el ganxo o altra eina apropiada. Un ganxo de pelar payla, doc. segle XIV (arx. de Montblanc). N'hi havia per pelar-se es nuus d'es dits si no fos que ja hi tenim quell, Ignor. 15.
|| 4. hiperb., Esser molt intens el fred o la calentor. «No surtis, que fa un fred que pela». «M'has duit el cafè calent, que pela!»Es dissabte de Nadal, amb un fret que pelava, Ignor. 43. Pelar-se de fred: sentir molt intensament el fred. El cotxero, abaix, es deu estar pelant de fred, Oller Febre, ii, 257.
|| 5. fig. Fer perdre tots els cabals, apoderar-se dels diners d'algú en el joc o amb engany; cast. pelar, desplumar.
|| 6. fig. Donar una tupada forta (Al.).
|| 7. fig. Matar. Maleïda bèstia! L'hem de pelar!, Ruyra Pinya, ii, 225.
II. intr. o refl.
|| 1. Perdre el pèl o la ploma; perdre l'escorça un arbre. «Aquest ca pela» (està perdent o mudant el pèl). Mon cap se pela, lo pèl de mon cap me cau, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. intr. Rebre un càstig (Empordà). «Mira, que pelaràs!» (es diu com a amenaça).
|| 3. intr. Passar perills o tribulacions greus i de durada (Men.). «Aquest any hem pelat, de malalties». «Trob que en els exàmens pelarem» (trobarem grans díficultats). «Aquests al·lots me fan pelar» (me causen grans molèsties).
|| 4. Pelar-se-les: obrar amb gran vehemència i activitat; cast. pelárselas. (Aquest significat és probablement un castellanisme).
|| 5. Pelar-se-la: masturbar-se.
    Loc.—a) Haver-hi res a pelar: haver-hi alguna cosa de profit a fer, a guanyar. «Anem-nos-en, que aquí no hi ha res a pelar». Tot seguit sabia si hi havia allí res pera pelar, Casellas Sots 10.—b) Pela aquest préssec!: es diu a algú que rep un desengany sobtat, que experimenta un fracàs inesperat (Ripoll, Barc.).—c) Posar per a pelar: posar algú malament pegant-li o renyant-lo fort o malparlant-ne (val.). Son pare..., en lloch de acaronar-la..., la posa pera pelar y com un guant, Rond. de R. Val. 39.
    Refr.—a) «Qui tinga cuc, que pele fulla»: significa que cadascú ha de treballar en allò que entén o per a què té capacitat (val.).—b) «De calent en calent se pelen»: vol dir que les coses han de fer-se quan és oportú, abans que passi el temps apropiat per a fer-les.—c) «Quan veus la barba del teu veí pelar, posa la teva a remullar»: indica que quan els que ens estan acostats han caigut en un perill, nosaltres estem exposats a caure-hi. Con veus la barba de ton veyn pelar, mit la tua a remullar, Jahuda Dits, c. 67.—d) «Qui menys ne pela, més ne menja»: es refereix als desaprensius que s'aprofiten de les coses d'altri.
    Fon.: pəlá (pir-or., or., bal.); pelá (occ.); peláɾ (val.). La vocal e de les formes rizotòniques es pronuncia έ en el cat. or., occ. i val., ə́ en el menorquí i eivissenc, i á en el mallorquí (jo pal, tu pales, etc., en lloc de jo pel, tu peles).
    Etim.: del llatí pĭlare, mat. sign.

2. PELAR m. ant.
Pilar. Que hi sia feta una tanca e que hi sien fets tres pelars, un a cada cap de tàpia, Mostassaf 151.