Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. pelat
veure  2. pelat
veure  3. pelat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PELAT, -ADA adj.
|| 1. Mancat de pèl; que ha perdut o li han llevat el pèl; cast. pelado. Tenien les coes pelades, Eximplis, ii, 206. Alguns infants pelats de fresch, Maura Aygof. 116. a) Ocellet que encara no té plomes (Camp de Tarr.).
|| 2. Que ha perdut o li han llevat la pell o la part més superficial; cast. pelado, raído. Un senyor que du pelada sa trona y apedassats es calsons, Ignor. 25. En feixos de llibres pelats dels lloms, Pons Auca 31. Els ensenyaria a venir a la meva mà a pendre-hi els pinyonets pelats, Ruyra Parada 35.
|| 3. Mancat de vegetació; cast. pelado, mondo. Fer llargues marxes per montanyes pelades, Massó Croq. 124. Se descobreixen els cims pelats de L'Ofre, Rosselló Many. 137.
|| 4. fig. Broix, tot sol, mancat d'adorns o de coses accessòries; cast. pelado. Arribà a dexar-li ets archs nets y pelats [al pont], Roq. 31. Som trist i pobre: tinc pas més per te donar que la Catrineta pelada, Massó Croq. 35.
|| 5. fig. Molt pobre, mancat completament de béns de fortuna; cast. pelón. Vos escorxarà la bossa | y ben pelat romandreu, Penya Poes. 273. En Pinyol és un pelat, i al partit conservador no li convé, Oller Febre, i, 343.
    Loc.
—a) Més pelat que un cul de gerra, o que un jonc, o que un cul de criatura, o que es call de sa mà: es diu d'una cosa molt pelada, sia en sentit material, sia en el metafòric. En el significat de pobre es diu també més pelat que una rata o més pelat que Sant Marc (Mall.) o més pelat que Carracuca (Val.).—b) Esser de la llavor pelada: esser molt dolent, tenir mal caràcter (Massalcoreig).
    Refr.
—a) «Cap pelat, tothom hi té part»: ho diuen els nois donant un cop al cap del noi que s'ha fet tallar els cabells.—b) «Més val pelat que amortallat»: significa que convé més esser pobre que estar greument malalt (val.).
    Intens.:
peladet, -eta; peladot, -ota; peladíssim, -íssima.
    Etim.:
del part. pass. de pelar.

2. PELAT m.
|| 1. Ocellet que encara no té plomes (Camp de Tarr.).
|| 2. Peladura; porció d'un cos mancada de la pell o part superficial que la cobria (Vic, Tortosa, Val., Al.); cast. pelado, rasguño.
|| 3. Defecte per manca de pèl en un indret del teixit anomenat pana (Barc.).
|| 4. Lloc de la mar on hi ha roques planes (Mall.).
|| 5. Carrac o tap que no té senyal en el lloc on n'ha de tenir (Girona, La Selva).
    Etim.:
substantivació de pelat art. 1.

3. PELAT, -ADA adj.
Del bestiar boví es diu que és ben pelat quan té el pèl abundant i llis (Rupit, Ripoll, Vallcebre, Orús, Merlès, ap. Amades Past. 186).