DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT1. PELAT, -ADA adj.
|| 1. Mancat de pèl; que ha perdut o li han llevat el pèl; cast. pelado. Tenien les coes pelades, Eximplis, ii, 206. Alguns infants pelats de fresch, Maura Aygof. 116. a) Ocellet que encara no té plomes (Camp de Tarr.).
|| 2. Que ha perdut o li han llevat la pell o la part més superficial; cast. pelado, raído. Un senyor que du pelada sa trona y apedassats es calsons, Ignor. 25. En feixos de llibres pelats dels lloms, Pons Auca 31. Els ensenyaria a venir a la meva mà a pendre-hi els pinyonets pelats, Ruyra Parada 35.
|| 3. Mancat de vegetació; cast. pelado, mondo. Fer llargues marxes per montanyes pelades, Massó Croq. 124. Se descobreixen els cims pelats de L'Ofre, Rosselló Many. 137.
|| 4. fig. Broix, tot sol, mancat d'adorns o de coses accessòries; cast. pelado. Arribà a dexar-li ets archs nets y pelats [al pont], Roq. 31. Som trist i pobre: tinc pas més per te donar que la Catrineta pelada, Massó Croq. 35.
|| 5. fig. Molt pobre, mancat completament de béns de fortuna; cast. pelón. Vos escorxarà la bossa | y ben pelat romandreu, Penya Poes. 273. En Pinyol és un pelat, i al partit conservador no li convé, Oller Febre, i, 343.
Loc.—a) Més pelat que un cul de gerra, o que un jonc, o que un cul de criatura, o que es call de sa mà: es diu d'una cosa molt pelada, sia en sentit material, sia en el metafòric. En el significat de pobre es diu també més pelat que una rata o més pelat que Sant Marc (Mall.) o més pelat que Carracuca (Val.).—b) Esser de la llavor pelada: esser molt dolent, tenir mal caràcter (Massalcoreig).
Refr.—a) «Cap pelat, tothom hi té part»: ho diuen els nois donant un cop al cap del noi que s'ha fet tallar els cabells.—b) «Més val pelat que amortallat»: significa que convé més esser pobre que estar greument malalt (val.).
Intens.: peladet, -eta; peladot, -ota; peladíssim, -íssima.
Etim.: del part. pass. de pelar.
2. PELAT m.
|| 1. Ocellet que encara no té plomes (Camp de Tarr.).
|| 2. Peladura; porció d'un cos mancada de la pell o part superficial que la cobria (Vic, Tortosa, Val., Al.); cast. pelado, rasguño.
|| 3. Defecte per manca de pèl en un indret del teixit anomenat pana (Barc.).
|| 4. Lloc de la mar on hi ha roques planes (Mall.).
|| 5. Carrac o tap que no té senyal en el lloc on n'ha de tenir (Girona, La Selva).
Etim.: substantivació de pelat art. 1.
3. PELAT, -ADA adj.
Del bestiar boví es diu que és ben pelat quan té el pèl abundant i llis (Rupit, Ripoll, Vallcebre, Orús, Merlès, ap. Amades Past. 186).