DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PELEGRINATGE o PEREGRINATGE m.
Acte d'anar de camí lluny de la seva terra, i especialment d'anar en viatge a un santuari o a llocs venerats per religió; cast. peregrinación. Reconta's que honrament e saviea anaren en peregrinatge, Llull Arbre Sc. ii, 377. Una dona e una donzella anaven en peregrinage a una sancta esgleya, Llull Sta. Mar. 71. A la terra de Ultramar anà en pelegrinatge un sanct pelegrí, Llull Felix, pt. viii, c. 29. Si és pelegrí que vaia en ultra mar o en altre peregrinatge, Consolat, c. 119. Anassen en Roma per pelegrinatge, Muntaner Cròn., c. 185. Nostra vida és un pelegrinatge, Cordial 12. Qui el travessa, en el seu pelegrinatge, Torres Poes. 103.