DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PELLOFA f.
|| 1. Membrana exterior o coberta prima de certs fruits, com ametlles, cebes, raïms, etc. (Vallespir, Empordà, Lluçanès, Torelló, Benavarre, Pobla de S., Organyà, Camp de Tarr., Bal.); cast. cascarilla, hollejo. Ab les mans pren los rayms... e menja's la molla de dins e lança la pellofa, Tirant, c. 248. Menja rém y tira sa pellofa, Aguiló Poes. 178.
|| 2. a) ant. Peça de llautó, a manera de moneda, marcada amb alguna imatge o altre senyal, que servia en les catedrals per a pagar als canonges les hores de cor; cast. pallofa. Una encluja petita de ferro per obs de fer paloffes, ab un senyal de una es y de una creu de santa Eulària; item dues tissores de igualar paloffes, doc. a. 1594 (arx. dels Pirineus Orientals, Perpinyà, g. 207).—b) Xapa de llautó o de llauna que tenia un valor representatiu semblant a les osques de la talla, i que servia per a saber el nombre de pans que es tenien rebuts de la fleca (Lledó, ap. Griera Tr.).
|| 3. Beguda feta amb gin de Maó i llimona (Maó).
|| 4. Mentida (Lluçanès, Sta. Col. de Q.); cast. trola.
|| 5. Mentider (Sta. Col. de Q.); cast. embustero.
|| 6. a) Persona curta d'enteniment (Igualada, St. Joan Despí). «Mira que ets pellofa!»—b) Persona de poc valer i molt flonja (Labèrnia-S. Dicc.).
    Fon.: pəʎɔ́fə (pir-or., or.); paʎɔ́fa (Benavarre); paʎɔ́fɛ (Organyà); paʎɔ́fo (Pobla de S.); pəʎɔ̞́fə (Mall., Men.).
    Var. ort. ant.: pallofa (Robert Coch 24); paloffa (Robert Coch 25).
    Var. form. i sinòn.: pellerofa, pellorfa.
    Etim.: derivat de pell amb una terminació -ofa que no correspon a un vertader sufix català; té l'aspecte d'una terminació onomatopeica.