Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pelut
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PELUT, -UDA
I. adj.
|| 1. Que té pèls; armat de pèls; cast. peludo, velludo. Escabellat com un jueu, pelut del pit y de pantorrilles com un onso, Pons Auca 164. Brandant... les llargues orellasses peludes, Víct. Cat., Ombr. 64. Tot acoforrat amb la seva gorra peluda, Ruyra Parada 24. Blat pelut: varietat de blat l'espiga del qual és guarnida de pèls petits (Mall.).
|| 2. fig. Difícil, ple de complicacions; cast. peliagudo. Se posà ses uyeres... que només solia usar quan tractava cara a cara qualque negoci pelut, Roq. 6.
II. m.
|| 1. Animal de pèl, com conill, llebre, etc. (en llenguatge de caçadors mallorquins). «Hem agafat dos peluts i una perdiu».
|| 2. pl. La llana peluda que penja en blanc (Montblanc, ap. Griera Tr.).
|| 3. Recluta, soldat novell (Mall.).
|| 4. Tabac de pota (Men., ap. Griera Tr.).
|| 5. Estora d'espart que té pèls llargs que surten del teixit (Tortosa, val.); cast. felpudo, ruedo.
|| 6. Abric fet de pell amb pèl, per a cobrir les mans de les senyores; cast. manguito.
|| 7. Abric de pell amb pèl, o de llana molt calenta, per a guardar el coll contra el fred; cast. boa, cuello de piel. El pastor, ab son sarró tofut..., el pelut ben ficat a la testa, la capa plegada sobre el muscle, Víct. Cat., Sol. 191.
|| 8. Peix de la família dels tríglids, de diferents espècies del gènere Trigla; el pelut sense escata és el Trigla gurnardus, i el pelut amb escata és el Trigla cavillone (Empordà, Costa de Llevant, Barc., Tarr., Val.).
|| 9. Bolet comestible que té pèls sota el paraigua (Alaró).
Pelut: topon. El Pelut: llogaret del municipi d'Orís (p. j. de Vic).
    Refr.
—a) «Quant més peluda, més volguda»; «Com més pelut, més volgut»: ho diuen les persones peludes per fer creure que aqueix defecte és més aviat una gràcia (val.).—b) «Home pelut, o és molt savi o molt ruc».—c) «Home pelut, valent i agut»; «Dona peluda, valenta i aguda».—d) «Home roig i gos pelut, primer mort que conegut».—e) «Qui no ho vol pelut, que s'ho tongui»: es diu per expressar indiferència o menyspreu envers l'opinió o els desitjos d'altri.
    Fon.:
pəɫút (or., bal.); peɫút (occ., val.).
    Intens.:
peludet, -eta; peludot, -ota; peludàs, -assa; peludíssim, -íssima.
    Sinòn.
(del || 8):—a) Del pelut sense escata: biret, lluerna, refet, refetó;—b) Del pelut d'escata: clavilló, escatós.