Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. pena
veure  2. pena
veure  3. pena
veure  4. pena
veure  5. pena
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PENA f.: cast. pena.
|| 1. Dany que es fa patir a algú com a compensació per un delicte o falta que ha comès. Darà glòria per tots temps als bons hòmens e pena als mals, Llull Felix, pt. i, c. 2. Per tan poca pena li perdona tan grans mals e peccats, Eximenis Conf. 3. Pena corporal: dany aplicat al cos. Pena pecuniària: dany consistent en fer pagar alguna quantitat de moneda. Pena capital, o pena de mort, o pena de la vida: dany consistent en fer morir. Posat que li anàs pena de mort, Metge Somni iii. Que no sia negú, sots pena de la vida, que tingua tant atreuiment, Tirant, c. 16. Pena de la persona: (ant.) pena capital. Manà'ls en pena de la persona e de tot quant havien..., Muntaner Cròn., c. 44. Pena de cos i d'haver, o de cos i de béns: conjunt de pena corporal i pecuniària. Incorrega pena de cors e d'aver, doc. a. 1398 (Botet Mon. iii, 395). Sots pena de cors e de béns e de cremar la dita fusta, doc. a. 1392 (BSAL, viii, 56). Pena de tots los béns: (ant.) càstig consistent en la confiscació dels béns del delinqüent. Aquel que no y seria, que fos en pena de tots los béns, Jaume I, Cròn. 29. Pena del talió: la que imposava al reu un dany igual al que ell havia ocasionat; dany o perjudici que es fa sofrir al qui ha estat causa que algú en sofrís un de semblant. Penes eternes o Penes de l'infern: conjunt de sofriments dels condemnats a l'infern. Penes del purgatori: els sofriments de les ànimes en el purgatori. Per tots los feels difunts qui en les penes de purgatori la misericòrdia de Déu speren, doc. a. 1373 (Col. Bof. xl, 167). Ordenà que fos quiti de les penes d'infern, Metge Somni ii. Pena de dany: la que consisteix en la privació de veure Déu. Pena de sentit: la consistent en el dolor físic produït pel foc i altres turments de l'infern o del purgatori. Ànima en pena: ànima que sofreix els turments de l'infern o del purgatori.
|| 2. Dolor, angoixa moral provinent de l'ànsia, de la privació d'un bé, del temor, de la compassió. Nostre seinor grans penas e grans trebals e grans dolors soferí per nós, Hom. Org. 5 vo. Recomptà la dolor e la pena en la qual era mès, Llull Gentil 13. No ajau ninguna pena de mi, Comalada PP 18. Com fonda pena que plorant esclata, Costa Trad. 12. Al càstig que t'imposi Jehovà | inclina el coll, sens pena i sens fatiga, Alcover Poem. Bíbl. 83. Lliberts de penes dormen ab so tranquil els seus fillets, Salvà Poes. 13. Passar pena: sofrir, patir angoixa moral, dolor; per ext., sofrir dolor físic; fig., estar una cosa en situació inestable o perillosa, en perill de caure, de rompre's, de fer-se malbé (Mall., Men.).
|| 3. Esforç que dóna molèstia. No em va costar pena tornar veure aquells dos angelets, Roq. 2. Valer la pena: tenir prou importància per a justificar la molèstia que s'hi pren. Una cosa que val la pena d'esser sèriament considerada, Roq. 21. Prendre's la pena de fer tal o tal cosa: molestar-se a fer-la; fer l'esforç necessari per tal o tal acció. Les naus e els lenys que uenien entorn de nós foren en gran enbarch e en gran pena de calar, Jaume I, Cròn. 57. A penes: a) Gairebé no, amb dificultat. Quaix a penes veig null home qui faça son dever, Llull Blanq. 7. Moriren molts... hòmens de peu a tan gran nombre que a penes trobaven qui'ls volgués soterrar, Pere IV, Cròn. 42. Monta tan alt que a penes lo pot hom veser, Flos medic. 134 vo. Los habitants de la vila no'n pagarien apenes res, doc. a. 1624 (Segura Hist. Sta. Col. 239). Y tremolosos d'espant, | a penes si es fan pregunta, Costa Trad. 74. El sol m'escalfa a penes, Alcover Poem. Bíbl. 96.—b) Tot just, tot seguit que. E a penes n'ha passat una barcada, lexa-la a la riba, Metge Somni iii. Apenes avia jo oberta la porta, que ell és entrat, Lacavalleria Gazoph. A dures penes (ant. a males penes): a penes, totjust. E a males penes pogueren-ne traure la roba, Jaume I, Cròn. 104. Tots es mestres manxaires que a dures penes servexen per dexebles, Roq. 24. No estava vuyt dies a mala pena sens ploure, doc. a. 1589 (Aguiló Dicc.).
    Loc.
—a) No sentir pena ni glòria: esser insensible, no reaccionar davant els esdeveniments favorables o adversos. Es diu per al·lusió als infants dels llimbs, dels quals diu el catecisme que «no senten pena ni glòria».—b) Treure de pena algú: alliberar lo d'una inquietud o preocupació.
    Refr.
—a) «Qui s'esmena, no mereix pena».—b) «En lo foc se prova l'or, en les penes lo cor» (Griera Tr.).—c) «A les penes, punyalades»: significa que cal menysprear les adversitats i dominar-les amb la força de l'ànim. Hi ha qui completa la frase dient: «A les penes, punyalades, i bons tragos de vi bo».—d) «Les penes no adoben res a ningú»; «Les penes no maten, però acaben» (Cat.); «Ses penes no maten, però estropeen» (Men.): significa que els sofriments fan decaure el cos i l'esperit.—e) «Un tot sol, ni pena ni dol»: vol dir que el qui viu sol no té gaire tribulacions (Menorca).—f) «Penes amb pa, fan de bon passar»: significa que si es disposa de mitjans econòmics es poden combatre millor les adversitats.—g) «Qui té pena, no sap què es diu»: vol dir que les tribulacions trasbalsen l'enteniment (Mall.).
    Fon.:
pénə (or., bal.); péna (Andorra, Esterri, Calasseit, Andorra, Cast., Val., Al.); pénɛ (Sort, Tremp, Ll., Urgell, Gandesa, Sueca, Alcoi, Maó); pέnə (Barc.). La pronúncia pə́nə no existeix enlloc, malgrat que ho hagi dit Saroïhandy (Grundriss 849) i ho hagi repetit Griera (BDC, v, 8).
    Intens.:
penassa, peneta, penota, peniua, penona.
    Etim.:
del llatí poena, mat. sign. || 1.

2. PENA f.
|| 1. Perxa llarga que forma la part superior de l'antena de la vela llatina (or., val., bal.); cast. pena. L'atlot de barca... puja dalt la pena per fer un embroll a la mestra, Penya Mos. iii, 198.
|| 2. L'angle de la vela llatina que va situat a l'extrem de la dita perxa (Manacor).
|| 3. La part més estreta del ferro d'un martell o mall, oposada al pla o cabota (Men.); cast. boca. No'l rompe martell ab pla ni ab pena, doc. segle XVII (Aguiló Dicc.).
    Refr.

—«Llevar-ho del pal, posar-ho a l'antena, tot és pena» (Moreira Folkl. 161).
    Fon.:
pέnə (or.); pénɛ (Vinaròs); péna (Cast., Val.); pə́nə (Mall., Ciutadella); pέ̞nɛ̞ (Maó).
    Etim.:
del llatí pĭnna, ‘aleta de peix’ (cf. REW 6514).

3. PENA f. ant.
Ploma. Que no aja en les penes de les espalles ni de les ales gotades, Anim. caçar 11 vo. Si'l aurà tretes les penes per raon de les tiynes, Nudr. cura ocels, 16. Si l'esparver a tinya, so és, que li destrouexen les penes, mit una gota de bàlsem, Flos medic. 121 vo.
    Etim.:
del llatí penna, mat. sign.

4. PENA f. ant.
Porció de pell destinada a servir de folradura. Per penes blanches, pena e miga, que fan CVIII sous, doc. a. 1258 (Soldevila PG 442). Una pena de conil, un dr..., pena vayra, IIII d., pena de testes vayres..., pena de squirols vays, adobatz o crus, lo miler XX d., doc. a. 1295 (RLR, v, 85). De les vestedures d'aniel, si és d'estiu, deu aver cot ab pena, et d'iuern deu auer saluacors ab pena, Cost. Tort. V, i, 14. Lo mantell e el cot que vestia ab pena d'arminis de drap d'aur, Muntaner Cròn., c. 297. Que negun hom ne neguna dona... no gos portar en mantell ne en capa ne en altra vestadura neguna forradura sinó de cendat o tafatà plans o en los qual haja fil d'aur o d'argent tests o penes axí vayres com altres planes, axí que naguna pena no puxen barrejar o entremesclar de cendats ne de draps d'aur ne de seda..., mas cascuna pena sia plana segons la natura de què sia, doc. a. 1330 (Col. Bof. viii, 180). Per una pena d'anyells qui entra en les cotes de les dites vestedures, doc. a. 1334 (Est. Univ. xix, 209). Per II penes que comprà, açò és: la una de ventres de conills blanchs e l'altra de lebres de Noroega, e per altres dues penes de dorsos de conills..., doc. a. 1356 (Catalana, ix, 56). Li donaren un mantel de sandat vermal de quà s'abrigà e posà'l-se en sas aspatles, e dins ach una pena blancha d'arminis, Graal 7. Una gramalla negra de bruneta ab pena negra, doc. a. 1395 (Miret Templers 563). Una cota morada ab pena genovesa ab XII smalts d'argent, doc. segle XV (Sanchis Vida 32).
    Etim.:
incerta. En provençal antic existeix pena i penna, i en francès antic penne i panne, amb el mateix significat. Segons Littré Dict., cal considerar aquests mots com a procedents del llatí penna, ‘ploma’; per l'evolució semàntica, es pot comparar amb l'alemany Feder, que significa ‘ploma’ i ‘vellut’.

5. PENA f.
Roca espadada (Maella); cast. peñasco. Fa son niu en altes penes de roca, Flos medic. 134 vo. La forma Pena existeix en la toponímia de la ribera del Matarranya (La Pena de Ribés, la Pena de Boquera, etc.) i d'altres comarques, com Roca de la Pena (Berguedà), La Pena nom d'una masia situada sobre una gran penya en les muntanyes de Prades (en terme de Vimbodí), Nostra Senyora de Pena nom d'un santuari situat prop del poble de Cases de Pena (Rosselló).
Pena: llin. existent a Olot, Igualada, Esparreguera, Mataró, Valls, Capçanes, Marçà, Masroig, Falset, Figuerola, Querol, Ll., Almenar, etc.
    Fon.:
pénɛ (Maella).
    Var. form.:
penya.
    Etim.:
del llatí pĭnna, ‘merlet’ (REW 6514).