Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pencar
veure  pençar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PENCAR v. intr.
|| 1. Treballar o esforçar-se molt, sense repòs (en el llenguatge familiar o d'argot); cast. apencar. «Tinc de pencar molt per poder-ne sortir». Malaguanyat tip de pencar!, Girbal Pere Llarch, 68. Que penqui, que penqui!, Espriu Lab. 101.
|| 2. Avançar ràpidament en una marxa (Fabra Dicc. Gen.).
|| 3. Anar-se'n, copar-li (Maestrat); cat. guillarla.
    Fon.:
pəŋká (or., bal.); peŋká (occ.); peŋkáɾ (val.).
    Etim.:
del cast. apencar ‘sofrir’, relacionat amb el cast. ant. pencar «azotar con la penca» (G. de Diego Dicc. 4923 a).

PENÇAR v., grafia ant.:
V. pensar.