Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pendent
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PENDENT adj. i subst.: cast. pendiente.
I. adj.
|| 1. Que penja. Ab carta ab vostre segell pendent, senyor, segellada, doc. a. 1345 (BSAL, viii, 425). Feu-ne fer carta de procuració..., ab sagell pendent, Muntaner Cròn., c. 266.
|| 2. Que està sense resoldre. Plets presents e pendents, doc. a. 1390 (Capmany Mem. ii, 182). Béns confiscats, hypotecats en plets pendens, Spill 2109. Tothom corria a casa l'advocat, a casa el notari..., a recollir firmes pendents, Oller Febre, ii, 30.
|| 3. prep. Durant (=fr. pendant). Jesu Christ mès mans a despullar-se, e pendent lo temps del batiment los altres macips donaren recapte a la corona, Pere Pasqual, Obres, i, 36. Cants bailles y rapeychades... penden aqueix y l'altre die, Catalanes d'Estagell, 35. En aquest sentit el mot pendent s'usa només al Rosselló.
|| 4. Inclinat, que fa baixada. Aquella costa tan pendent que dóna accés al santuari, Serra Calend. folkl. 296.
II. subst. m. o f.
|| 1. m. ant. Joiell penjat per a adorn d'un collar o d'altra peça d'indumentària. Un collar de balaxos ab un pendent de balax, doc. a. 1493 (Archivo, vii, 115).
|| 2. m. o f. Terreny que fa baixada, i en general, superfície inclinada, no horitzontal ni vertical. En la riba del pendent de la coma dels Tors, doc. a. 1306 (RLR, vii, 50). E començaren | la indecible | pendent horrible, Spill 9592. La estable dels bous... ha de estar en pendent, Agustí Secr. 165. Especialment: a) El rost o inclinació de la teulada. Teulada a dos pendents, doc. a. 1367 (Aguiló Dicc.).
|| 3. m. Pedra de poc gruix que s'emprava per a construcció de voltes (Mall.).
|| 4. Pendents de medicina: trossos de pasta en què entren diversos ingredients; cast. trocisco (Labèrnia-S. Dicc.).
    Fon.:
pəndén (pir-or., or., eiv.); pendén (occ.); pendént (val.); pəndént (mall., men.).
    Etim.:
del llatí pendĕnte, ‘penjat’.