DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PENITENT adj. i subst. m. i f.
|| 1. Que es penet dels seus pecats. Aquest se troba en la fi molt penitent, Vent. Pel. 38.
|| 2. Qui es confessa, en relació al seu confessor; cast. penitente. Feren com aquells confessors que se confessen p'es seus penitents, Maura Aygof. 20.
|| 3. Qui fa penitència; cast. penitente. Mentres a Randa penitent va viure, Costa Trad. 154.
|| 4. Qui va a les processons o altres actes religiosos vestit amb túnica en senyal de penitència; cast. penitente. Los penitens qui tindran devoció de anar a la processó, doc. a. 1766 (Hist. Sóller, ii, 929).
|| 5. Bolet de l'espècie Muscari comosum, de color obscur per damunt i groguenc per sota (Barc.); cast. cebollica de milano.
    Refr.
—«El penitent no diu res, i el Pare Marc predica»: es diu referint-se a les persones que es preocupen dels assumptes d'altri més que els mateixos interessats.
    Fon.: pənitén (Barc.); penitént (Val.); pənitént (Palma).
    Etim.: pres del llatí poenitĕnte, mat. sign.