DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PENJADOR m.
|| 1. Barra, ganxo o moble adequat per a penjar-hi alguna cosa, com roba, barrets, etc.; cast. colgadero, percha. Un pengador de balances de coure, doc. a. 1329 (Arx. Gral. R. Val.). Sia agut un canable o peniador, Cauliach Coll., ll. v, d. 1a, c. 1. Altre el compàs d'un penjador li baixa, Verdaguer Idilis.
|| 2. fig. Persona alta i prima (Mall.).
    Fon.: pəɲʒəðó (or., bal.); peɲʤaðó (occ.); peɲʤaóɾ (Cast.); peɲʧaóɾ (Val.).

2. PENJADOR m.
|| 1. Carn de la illada d'un animal (Men.); cast. falda.
|| 2. ant. Testicle. Gos li clau los penjadors, si's vol tantost, Coll. Dames 322.

3. PENJADOR, -ORA adj.
|| 1. Que ha d'esser penjat. Cera a ops dels segells pendents qui en les cartes... són penjadors, Ordin. Palat. 122.
|| 2. Dolent, que mereix esser penjat. Són penjadores Na Mandragolina i Na Catalina, Alcover Cont. 307.