DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PENTENILL m. ant.
Part inferior i exterior del ventre; el pèl que la sol cobrir; cast. pubis, pendejo. La femta del lop ligada en les cuxes o el pentenill, demantinent tol la dolor, Tres. Pobr. 49. Les branques e la fulla quan és mesclat ab la mel e posat al pentenill fa venir la flor, Medic. Part. 58. Nos dolen les parts de les anques e del pentenill, Albert G., Ques. 26. Hajau dels pèls del pentenill de la dona e meteu-los-hi per lo ull del membre, Dieç Menesc. ii, 26. Lo pentenill: Femur, Esteve Eleg. e 1 (que és una traducció inexacta, perquè femur significa ‘cuixa’ i no ‘pubis’).
    Etim.: del llatí *pectinīcŭlu, dim. de pecten, ‘pinta’ (per la semblança dels pèls amb les pues d'una pinta); les formes paral·leles de pentenill són el fr. pénil i l'ant. prov. penchenilh.
    Var. ort. ant.: pentanill, pentinil, pentenil (Sia-li faxat desús lo pentenil un pegat de boyna cuyta ab mel, Micer Johan 410).