DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PENTINAR v. tr.
|| 1. Desembullar, ordenar els cabells amb la pinta; cast. peinar. Com un jorn ella, estant en la sua cambra, pentinàs son cap, Metge Somni iv. Ab los cabells tots descompostos e mal pentinats, Curial, i, 25. Sa mare quan la pentina | sempre s'encanta mirant | aquella mata de seda, Collell Flor. 44. a) refl. Desembullar-se i compondre's els propis cabells amb la pinta. Veu una donzella qui's pentinaua, Tirant, c. 395. Pentinant se les fadrines, Llorente Versos 96.
|| 2. Fer passar la llana, cànem, lli o altra matèria filamentosa pel pinte o puat, per desembullar-la i netejar-la de la borra i altres impureses; cast. rastrillar. Que pentín o faça pentinar lana, doc. a. 1383 (Col. Bof. xl, 261). Havem a levar la lana a la ovella, puix pentinar, filar, texir, Sermons SVF, i, 23. Posant un floquet de lana o de cotó scarpinat e pentinat en la boca, Cauliach Coll., ll. vi, d. 1a, c. 5. Un pinte de cinc rengles bo, de pentinar cànem, doc. a. 1564 (arx. parr. d'Igualada). Una grapada de serro sense escaldar ni pentinar, Penya Mos. iii, 167.
|| 3. per ext., Allisar i compondre els pèls o fils d'una cosa fregant-la amb una altra; cast. alisar, peinar. Li pentina es capell alt amb un mocador vey de crespó, Maura Aygof. 52. a) Pentinar una flor: en la fabricació de teixits, fer córrer els fils veïns al lloc on s'ha produït el defecte anomenat flor o escarabat, a fi de dissimular la manca de fils que l'ha ocasionat (Sóller).
|| 4. Aclarir els brots de les branques dels arbres sense tallar els cimals (Camp de Tarr., Maestrat); cast. chapodar.
|| 5. Rampinar la batuda després de treure la palla (Gir.); raspallar el paller perquè la palla quedi més forta i allisada (St. Vicent dels H., ap. Griera Tr.).
|| 6. fig. Esgarrapar, gratar (Empordà, Barc.); cast. arañar. «Mira, el gat ja l'ha pentinat». a) Gratar la terra amb el peu, un cavall (St. Llorenç de Munt, ap. Griera Tr.).
|| 7. fig. Arreglar (irònicament), escarmentar algú, sia pegant-li, sia renyant-lo fort (Lluçanès, Vallès, Barc., Penedès, Cardona, Solsona, Mall., Men.); cast. arreglar, zurrar, zumbar. «Que s'atansi, que ja el pentinaré bé!»«Se n'ha anat ben pentinat».
|| 8. fig. Bescantar, malfamar (Barc., Men.); cast. despellejar. En quant an aquella, ja la tenia per lo que era... Veuràs el dia que la pentini!, Pons Auca 128.
|| 9. fig. Enganyar, sorprendre amb una cosa desagradable o contrària a allò que es desitjava (Empordà, Garrotxa, Men.); cast. chasquear. Al arribar els caçadors al cau, En Pau exclamà: Ens han ben pentinat! aquest cau té cinc boques, J. Saderra (Catalana, i, 458).
|| 10. fig. Estafar, prendre hàbilment (Mall., Men.); cast. timar, birlar. «He deixat sa roba a sa vorera, i a's temps que nedava, m'han pentinat es rellotge».
    Loc.
—No pentinar-se per En Tal o Na Tal: no estar disposat o destinat a casar-se amb tal home o amb tal dona. «Aquest xicot no es pentina pas per mi»: ho diu una noia referint-se a un noi de posició més elevada que ella, i per tant, que és poc probable que s'hi vulgui casar. Jo li demano de gràcia | si me'n vol donar l'amor. | Ella me'n fa la resposta: | —No em pentino per a vós, | que em pentino per un altre | que és un poc més graciós, cançó pop. catalana (ap. Briz Cans. v, 150).
    Refr.—a) «Tant de pentinar, fa perdre els cabells»; «Massa pentinar, espenya sa cabellera» (Mall.): significa que l'excés d'escrupolositat pot esser perjudicial per a la mateixa cosa en què s'és escrupolós.—b) «Qui no té res que fer, el gat pentina» (or., occ.); «Qui no té res que fer, pentina pets» (mall.): significa que quan un home està desocupat i fastidiat, fa qualsevol cosa sols per entretenir-se.—c) «Mala vella la que es pentina de nit» (Vinaròs).—d) «Pel febrer, pentina'm bé; pel març, no em toquis pas»: es diu referint-se al blat (Empordà).
    Fon.: pəntiná (pir-or., or., bal.); pentiná (occ., Maestrat); pentináɾ (val.); pantiná (alg.).
    Etim.: del llatí pectĭnāre, mat. sign. || 1.