DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATPENYORAR v. tr.
|| 1. Prendre en penyora; cast. empeñar, embargar. Ni'ls deuen esser penyorats los cavalls ni les armes mentre emperò que'ls poguessen esser trobats béns mobles o eents en què poguessen esser penyorats, Pere IV, Cavall. 61.
|| 2. Imposar pena pecuniària; cast. multar. L'altre diumenge penyoràs lo dit suplicant per ban de cinch sols, doc. a. 1346 (BSAL, vii, 353). Aquest puxa penyorar los consellers, doc. a. 1470 (BABL, xi, 272). Tira avall, tira, que ens penyorarà, Vilanova Obres, xi, 146.
Var. form.: pinyorar (No deu lo castlà ne pot al senyor seu pinyorar lo feu, doc. segle XIII, ap. Anuari IEC, i, 323; «Si m'atrapau a la vinya, | gran jove, no em pinyoreu, | que m'hai clavat una punxa | a la punteta del peu», cançó pop. de Senterada).
Fon.: pəɲuɾá (or., men.); pəɲoɾá (mall.); piɲoɾá (Pallars).
Var. ort. ant.: peyorar (doc. segle XIII, ap. Anuari IEC, i, 301); peynorar (Cost. Tort., p. 17).
Var. form.: empenyorar.
Etim.: del llatí pĭgnŏrare, mat. sign.