DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PERBOC m.
|| 1. Afegitó de ferro que es posa a la cala de la rella, d'una aixada o d'una altra eina semblant, per fer-li recobrar la llargada convenient quan s'és escurçada per l'ús excessiu (Mall.); cast. calce.
|| 2. fig. Envestida de paraula; renyada o recriminació forta; cast. achuchón, ataque. Qui n'eixia més malparat era en Tàrrega, que rebia perbocs pertot arreu, Oller Vilaniu 281.
|| 3. fig. Cosa desagradable i inesperada per al qui la rep (Mall.); cast. chasco. Quin perboc de reya nova és estat aquest!, Alcover Rond. ii, 279.
    Fon.: pəɾbók (or., bal.).
    Etim.: derivat postverbal de perbocar.