DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PERBOCAR v. tr.
Afegir un tros de ferro a la punta o al tall d'una eina, com una rella, aixada, etc., per allargar-li la cala; cast. calzar. Tota ferramenta que haia a perbocar per acerar, Mostassaf 51.
    Fon.: pəɾbuká (or., men.); pəɾboká (mall.).
    Etim.: derivat de per boca.

2. PERBOCAR v. tr.
|| 1. Vomitar (or., occ., bal.); cast. arrojar.
|| 2. Incitar amb insults o males maneres a fer alguna cosa violenta (Tortosa); cast. provocar.
    Fon.: pəɾbuká (or., men.); peɾboká (occ.); pəɾboká (mall.).
    Etim.: deformació vulgar de provocar, per influència de boca.