DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PERCUDIR v.
Copejar; donar un cop o sotragada; cast. percutir, sacudir. a) tr., amb complement directe de la cosa a la qual es dóna el cop. Nosaltres som percudits del ayre per la resistència que'ns fa, Albert G., Ques. 26. Neptú ab la trident verga percudí la terra, Alegre Transf. 6. El metge l'examinava percudint-li el pit amb atenció, Ruyra Parada 76. O cimes del Taiget, percudides pel peu rítmic de les donzelles, Riber Geòrg. 57.—b) refl. No és moviment natural, ans és contra lo cervell, qui's percut e no ha la disposició que hauria, Llull Doctr. Puer. 91, 11.—c) tr. amb complement directe indicador del cop. Ella fugint, la dita Johana percudí-li pedrada en les costelles, doc. a. 1453 (Catalana, vi, 462).—d) intr. Si percuts a nengú en lo cap..., dóna senyal de dolor, Eximenis Reg. 43. Quant el cors cau e percut en alguna pedra, Cauliach Coll., ll. vi, d. 1a, c. 5.
    Conjug.: segons el model partir, però també te formes no incoatives com percuts, percut, percudi, etc.
    Etim.: del llatí percūtĕre, mat. sign.