DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PERCUSSIÓ f.
Acció i efecte de percudir; cast. percusión. Esperants en ell que ab aquella mà ab què ha feta la percussió dessús dita, darà... salutable remey, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 537). Significa percussió en lo cap, de la qual se segueix mort, Albert G., Ques. 95 vo. Les mans, que no estaven mai quietes, tallaven l'aire amb lentes percussions de guillotina, Esclasans Urània 66. Instruments de percussió: els instruments musicals en què el so es produeix per la topada d'una maça o martellet amb una corda, amb una pell, etc. Fusell de percussió: arma de foc en la qual la inflamació del fulminant es produeix per un cop directe d'una peça que actua com un martell. a) med., Mètode d'exploració consistent en donar cops amb un altre instrument damunt la paret exterior d'una cavitat del cos, i deduir pel so que produeix el cop l'estat dels òrgans continguts dins aquella cavitat.—b) medic Mètode de massatge que consisteix a donar cops més o menys lleugers amb el puny mig clos a la part del cos que es vol tractar.
    Fon.: pəɾkusió (Barc., Palma); peɾkusió (Val.).
    Etim.: pres del llatí percussiōne, mat. sign.