Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  perdre
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PERDRE v. tr. o intr.: cast. perder.
I. || 1. Portar a la destrucció, a la ruïna (física o moral); refl., anar a la destrucció, a la ruïna. U monge... per aquels dos bessans deg esser perdut en infern, Hom. Org. 5 vo. Déus hac pietat d'aquelles gents qui ignorantment se perdien, Llull Gentil 237. Que donàs pluja als blats qui's perdien, Llull Blanq. 76. Si per mala ventura vós vos perdíets..., la ost e tot l'àls seria perdut, Jaume I, Cròn. 61. Si no fos per la sua indústria e sforç, tot lo regne fóra perdut, Metge Somni iv. Més stime morir que si la religió se hauia de perdre, Tirant, c. 85. Tu que enfonses ma pàtria, no em perdis, ai!, amb ella, Atlàntida vi. Si comences a contar me duràs a perdre, Alcover Cont. 7. Me vaig veure perdut, Ruyra Parada 17. Perdre's una nau o altra embarcació: naufragar. Trobaren totes les galeres, que no se'n perdé nenguna, Pere IV, Cròn. 299. Perdre's per tal o tal cosa: anar malament per causa de tal o tal cosa. Ja sé que em perd per massa noble, Roq. 4. Fé el cap viu y no tengues son.—Jo li assegur que no's perdrà per mi, Penya Mos. iii, 171. No, per falla de precaucions no em perdria, Ruyra Parada 20.
|| 2. Deixar de tenir una cosa i ignorar on és. Josep e Nostra Dona perderen l'infant Jesús en Jerusalem, Serra Gèn. 170. Tenia la spasa de sots lo braç per no perdre-la, Tirant, c. 65. Abans, ai!, de perdre el rastre de vostres olors suaus, Verdaguer Idilis. a) refl. Separar-se de la persona o persones amb qui s'anava i no retrobar-les. Los altres sarrayns... tornaren vers los crestians, sí que'l rey d'Aragó se perdé que no'l trobaren mort ne viu, Desclot Cròn., c. 2.
|| 3. refl. a) Perdre el bon camí i anar per llocs dels quals s'ignora la sortida. No sabeu los camins e seríeu en peril de perdre-us per los grans boscatges que en aquesta part són, Tirant, c. 39. Si em plaïa de perdre'm en la verdor dels favars florits!, Riber Miny. 52.—b) Deixar de recordar allò que es volia dir; no conservar la il·lació del discurs. Al instant que ell és entrat en rahonament, se pert, Lacavalleria Gazoph.—c) Desaparèixer; deixar de veure's, de sentir-se. Va a perdre's com boirina en ses muntanyes, Canigó ix. Lleugera boyra resseguia l'horitzó perdent-se enllà, engolida per la fosca, Pons Auca 192. Senten veus d'alerta qui retrunyen | perdent-se allà d'allà, Alcover Poem. Bíbl. 62. En Xaneta... se perdia en els replecs torrentosos de la muntanyola, Ruyra Parada 51.
|| 4. No emprar útilment, no aprofitar; no treure el guany, el profit o fruit d'un treball, d'un esforç, d'una activitat. Perdrie's la fi per què hom és creat, Llull Felix, pt. viii, c. 71. Com la nau perdria son viatge, Consolat, c. 161. Per què donchs perts aquest poch de temps que has?, Metge Somni iv. Perquè no perdam de fet tan insigne lo fruyt que tant costa, Passi cobles 149. May perd cap passa, camina, Penya Poes. 186. Cercava magranes..., però debades corria; no n'era el temps, y perdia les passes, Penya Mos. iii, 203. Dava per perdut el seu afany, Rosselló Many. 237. Perdre una ocasió tan somniada, Ruyra Parada 21. Hai perdut sa nit i no vui perdre es parany, ibid. 30. Perdre el tren, el vaixell, etc.: no esser a temps a agafar-lo.
II. || 1. Deixar de tenir (una cosa que una contingència ens ha pres, s'ha emportat). No uulams lo gog del durable paradís perdre, Hom. Org. 1 vo. Que perden tot quant duran, doc. a. 1251 (Pujol Docs.). Si negú pert caual ni neguna altra cosa, nós la us esmenarem, Jaume I, Cròn. 68. Los genovesos perderen una galea que ferí en terra, Muntaner Crón., c. 285. Los vers amichs valen més que los tresors que has perduts, Genebreda Cons. 102.
|| 2. Deixar de posseir una qualitat, una manera d'esser, una capacitat d'obrar, un element d'acció. Perdre sang: deixar anar sang per alguna ferida. Perdre la llet: deixar de segregar llet una femella que cria. Perdre el remuc: deixar de menjar, les ovelles. Perdre la paraula: deixar de tenir la facultat de parlar. Perdre la paciència, la vergonya, el respecte, etc.: deixar de posseir aquestes qualitats morals. Perdre la vida: morir, sobretot de mort violenta o súbita. Perdre el seny, el cap: deixar de tenir la facultat de raonar bé. Perdre el pas: deixar de marcar el pas al compàs dels altres. Perdre el compàs, o el punt: deixar d'anar a compàs. Perdre el cantet: deixar de tenir ganes de cantar, i metafòricament, ganes de parlar, de discutir. Perdre els esperits o els sentits: deixar de tenir sensibilitat, desmaiar-se. Perdre carn: amagrir-se. Perdre la testa: (ant.) morir, sobretot violentament. Perdre el puny: (ant.) esser castigat a sofrir el tallament de la mà. Perdre peu: posar el peu en fals, deixar de trobar sosteniment en terra o trobar més fons dins la mar. Perdre aigua (un cànter); perdre gas (una canonada): deixar escapar el líquid o el gas pels porus o per algun forat accidental. Per tot açò lo caualler no perdia sa pahor, Llull Felix, pt. i, c. 3. Quan aquestes paraules hoy, perdé la color, Jaume I, Cròn. 470. Que perda la testa, Muntaner Cròn., c. 114. La terra cobrà la claredat que havia perduda, Genebreda Cons. 26. Has perduda la potència de veure, Scachs 12. Per molta sanch que perdia, Tirant, c. 64. Açò serà causa de fer-me perdre ma honor, Tirant, c. 91. O negra enueja, com nos fa perdre'l johí, Somni J. Joan 2038. Incórrega en pena de perdre lo puny, doc. a. 1578 (Hist. Sóller, i, 935). Per veure per quines parts està gastada la sèquia y pert la aygua, doc. a. 1632 (BSAL, viii, 414). Ell ha perdut lo seny y la paraula, Lacavalleria Gazoph. Encara que degués perdre la vida, Comalada PP 17. Ja de mi perdéreu, ingrates, la memòria, Atlàntida i. No s'hi mati gayre, que hi perdrà la vista, Pons Auca 84. Aleshores sí que perdríem aquella raó, Ruyra Parada 52. a) absol. Aquest càntir perd: li fuig l'aigua pels porus o forats. «L'avi ha perdut molt»: ha decaigut de salut, s'ha amagrit o ha minvat de facultats. Aquesta roba perd: aquesta roba sofreix un rebaixament del color. Que el cotó per als calsotets no perdi!, Pons Auca 176.
|| 3. No tenir més al món, a la vora nostra (una persona que s'ha mort, que ens ha abandonat, que se n'ha anat definitivament). Perdut he lo meu fill Blanquerna, Llull Blanq. 6. E no y perdem sinó un hom de peu, Pere IV, Cròn. 139. Quant tu perdist ta muller, Metge Somni iii. Ab tot fóssem molt certs perdent a ell perdíem tot bé, Villena Vita Chr., c. 213. Havia un altro fill... e perdé-lo e féu-ne gran dol, e si ara perdia aquest; morria de dolor, Serra Gèn. 40.
|| 4. Esser vençut (en una lluita, en el joc, en unes messions). Amor los manava que amassen en anant, en seent..., en guanyant, en perdent, Llull Amic e Amat, met. 78. Si no't responia a les objeccions que m'has fetes, la sentència perdria justament, Metge Somni iv. Los dans hi despeses | se guarden a càrrech d'aquell qui perdrà, Proc. Olives 1020. S'al·lota no hi pert mai, Alcover Cont. 26. De tres jugades en perderen una perhom, Ignor. 49.
|| 5. Deixar de tenir sota l'acció dels propis sentits, de la pròpia virtut. Perdre de vista: deixar de veure una cosa que s'allunya, que se'n va o s'amaga. Perdre d'ull: deixar de vigilar una cosa o una persona. Tan contrari vent se mogué contra la nau dels cossaris, que en poch temps la perderen de vista, Péreç St. Vicent, 68. De vista losca | e ab una fosca | flaca prensiva, | ... | d'ull lo perdia, | no l'entenia, Spill 15529. Ni menys està en nostre poder perdre'ls may d'ull, Somni J. Joan 2646. Ja fa molt temps que he perdut de vista el Gorg Estelat, Massó Croq. 18. Perdre el món de vista: desmaiar-se, perdre els sentits. Perdre's de vista: esser molt astut.
    Loc.
—a) Perdre els mistos: quedar confús, sense paraula, sense saber què dir.—b) Perdre correu i corredor: quedar sense obtenir una cosa després d'haver enviat algú a cercar-la i un altre a cercar el qui havia estat enviat primer.—c) Si em perdo, que no m'hi cerquin: es diu referint-se a un lloc desagradable.
    Refr.
—a) «Perdut per perdut, da-li per perdut»; «Perdut per perdut, m'agafo allà on puc»; «Lo perdut, ben perdut sia»: es diu per indicar resignació davant les pèrdues.—b) «A vegades més val perdre que guanyar»; «Moltes vegades, perdent se guanya»: significa que cal treure tot el partit possible de les pèrdues, que a vegades porten un guany superior al que s'esperava.—c) «Val més perdre que més perdre»: vol dir que cal resignar-se a una pèrdua immediata per assegurar un major guany a venir.—d) «Qui en té, en perd»; «Qui no té, no perd»; «Qui no té, no en pot perdre»: significa que els rics estan exposats a pèrdues a les quals no estan exposats els pobres.—e) «Qui tot ho vol, tot ho perd»: va contra els ambiciosos.—f) «Perdut per u, perdut per cent»; «Perdut per mil, perdut per mil i cinc-centes»: vol dir que la quantia de la pèrdua és relativa i poc important; que el que importa és no perdre.—g) «Allà on no hi ha, el Rei hi perd»: significa que de gent pobra no se'n pot treure cap profit.—h) «Qui més hi fa, més hi perd»: es refereix als qui s'interessen pel bé de gent estúpida o desagraïda.—i) «Tant se perd per massa, com per massa poc»: vol dir que tots els extrems són dolents.—j) «Aquí vaig perdre, aquí he de rescabalar»; «Aquí vaig perdre la capa, aquí la busco»: significa que cal posar els mitjans adequats a allò que es vol aconseguir.—l) «Qui perd lo seu, perd el seny»: aquell qui es veu desposseït del que li pertany, perd la serenitat i calma.—m) «Qui perd, no pot pas riure»: significa que el qui té pèrdues o contrarietats serioses no pot estar alegre.
    Fon.:
pέɾðɾə (pir-or., or.); pέɾðɾe (occ.); pέ̞ɾðɾə (mall., men.); pέ̞ɾðɾe, pέ̞ðɾe (val.); pέ̞ɾðə (mall. molt vulgar).
    Conjug.:
va indicada en els paradigmes de les pàgs. 458-461.
taula 
Les formes considerades normals i literàries són: Pres. d'indic.: perdo o perd, perds, perd; perdem, perdeu, perden;—Pret. imperfet d'indic.: perdia, perdies, perdia; perdíem, perdíeu, perdien;—Perfet simple: perdí, perderes, perdé; perdérem, perdéreu, perderen;—Futur: perdré, perdràs, perdrà; perdrem, perdreu, perdran;—Condicional: perdria, perdries, perdria; perdríem, perdríeu, perdrien;—Pres. de subjuntiu: perdi o perda, perdis o perdes, perdi o perda; perdem, perdeu, perdin o perden;—Pret. imperfet de subjuntiu: perdés, perdessis o perdesses, perdés; perdéssim o perdéssem, perdéssiu o perdésseu, perdessin o perdessen;—perdera, perderes, perdera; perdérem, perdéreu, perderen.
    Etim.:
del llatí pĕrdĕre, mat. sign.