DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PERDUT, -UDA adj. i subst. m. i f.
|| 1. Persona de mala conducta moral i que per no vèncer les seves passions es perjudica també materialment; cast. perdido, perdulario. Eixe folleto de giqueta... se vol casar en un perdut, Rond. de R. Val. 44. Home perdut o dissolut: Perditus homo, Homo dissolutus, Lacavalleria Gazoph. No tots es pobres són malfeners y gent perduda, Roq. 47. Especialment: a) f. Prostituta (val.).
|| 2. Rebaixat de color. En lloc de corbata es mig embolicava en un mocador de seda de color perdut i sofert, Sagarra Vida, i, 82.
|| 3. m. Terreny abandonat, que no es conra (Calp, Guardamar); cast. baldío.
|| 4. m. La part que basteja, en el revés d'un teixit que fa dibuixos i entre dibuix i dibuix, de les passades dels fils amb què s'obtenen els dibuixos (Pons Voc. text.).
    Fon.: pəɾðút (or., bal.); peɾðút (occ., val.).
    Intens.: perdudet, -eta; perdudot, -ota; perdudango, -anga.