DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PERFECCIONAR v. tr.
|| 1. ant. Portar a perfecció, a acabament; cast. terminar. Perfeccionar alguna cosa, dar la perfecció a alguna cosa: Aliquid perficere vel absolvere, Lacavalleria Gazoph. Los dinés no los basten per a perfeccionar la obra, doc. a. 1692 (Hist. Sóller, ii, 523).
|| 2. Millorar fins a un grau molt acostat a la perfecció; cast. perfeccionar. Perque perfeccionassin ets seus conexements, Ignor. 4. Va enviar en Llorenç a perfeccionar-se en la bella art de l'escultura, Rosselló Many. 193.
    Fon.: pəɾfəksiuná (Barc.); peɾfeksionáɾ (Val.); pəɾfəʦioná (Palma).
    Etim.: derivat de perfecció.