DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PERFECTE, -ECTA, o PERFET, -ETA adj.
|| 1. Completament acabat; que no li manca res; cast. acabado, completo, perfecto. Los vegetables segons cors natural desijen a venir a lur perfeta forma, Llull Cont. 297, 6. Us dehim que'l dit libre, com perfet sia a Cervera..., Gilbert-Corsuno Astrol. 37. a) especialment, ant. Adult, arribat al grau complet del seu creixement. Hach perfeta edat, Llull Doctr. Puer. 6. Fill famílias... sens auctoritat de son pare pot estar en juhii, ab que sia de perfecta edat, Cost. Tort. III, i, 11. Gran crueltat fas com prens los infans..., mas fort és detestable e espentable com prens los hòmens perfets, doc. segle XV (Misc. Rubió, i, 319). Per què la veu del toro és més prima e aguda que aquella de la vaca, e del bou perfet més que del vedell?, Albert G., Ques. 99 vo.—b) ant. De perfet: completament. Ni aquels que ab nós eren passarien en Aragó de part Sinqua, que la cobriria tota de perfet, Jaume I, Cròn. 14.
|| 2. Que té totes les qualitats requerides; que no té ni el més petit defecte; cast. perfecto. Si Déus ha perfecta sauiesa, Llull Gentil 235. No pens que pus perfeta dona visca, Metge Somni iv. Eternitat és posessió perfecta, Genebreda Cons. 249. Sou vós la bandera del viure perfet, Passi cobles 4. Essent nosaltres més perfetes, nostra vàlua sens algun dupte la d'ells en perfecció avança, Corella Obres 135. Compàs e regle del perfect viure, Spill 10863. Natura tostemps proceeix de imperfet a perfet, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 2. Déu és perfet, hi vós per Ell perfeta, Trobes V. Maria [106]. Les que's mostren en les vides | perfets relonges, Viudes donz. 672. Y esser perfets tots se creuen, Ignor. 21. La reverberació més perfecta de la divinitat, Galmés Flor 34. Acord perfecte: l'acord format per una nota amb la seva terça i quinta. Nombre perfecte: el que és igual a la suma de les seves parts alíquotes. Temps perfet: temps verbal que expressa una acció totalment acomplerta en el moment a què hom es refereix.
    Fon.: pəɾféktə, pəɾfét (Barc.); peɾfέkte, peɾfét (Val.); pəɾfέttə, pəɾfét (Palma).
    Var. form. ant.: perfeit (Nulla obra non és bona ni perfeita senes caritad, Hom. Org. 2; En la obra del perfeyt e acabat, Evang. Palau).
    Etim.: del llatí perfectu, supí de perficĕre, ‘acabar, completar’. La forma perfecte és un llatinisme, i la forma perfet és l'evolució popular del mot llatí.

2. PERFECTE m., forma defectuosa,
per prefecte. Perfecte y assistents de la Congregació, Rúbr. Bruniquer, v, 177.