DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PERFIL m.
|| 1. ant. Rivet; ratlla o petita faixa de tela, d'or, de perles, etc., amb què s'adornava la vora d'un vestit; cast. ribete, orla. No presumescha tenir ne portar folraduras ne rebeys ne perfils, doc. a. 1384 (BSAL, ii, 191). Los perfils de les aljubes de vays puntats, Metge Somni iii. Hun mantell de velut vermell ab teledors de perles e ab perfil de perles, doc. a. 1417 (BSAL, x, 225). Uns perfills de vays grisos de pocha valor, doc. a. 1429 (Ordin. Hosp. 109). Cotes llargues | de xamelot blau escur | ab perfils de pell de martes, Picó Engl. 58.
|| 2. Línies que limiten lateralment una figura; contorn d'una figura vista de costat; cast. perfil. Cara pintada en perfil: Oblique picta facies, Lacavalleria Gazoph. El va tayar un sastre capaç de donar a un índio bravo es perfil d'un diplomàtich, Ignor. 53. En cada airosa fulla d'entretallat perfil, Salvà Poes. 29. Mig perfil: posició d'un cos que no està completament de costat.
|| 3. Projecció longitudinal; dibuix en què es representa un edifici o altra construcció tal com seria si estigués tallat perpendicularment des del cim fins a la base; cast. perfil.
|| 4. Traç delicat, prim, especialment el que es fa escrivint o dibuixant lletres o motius ornamentals; cast. perfil.
|| 5. Porció de tela que es cus a la part inferior i interior d'una falda per evitar que aquesta es doni (Mall.); punt que es dóna a la roba perquè no s'esfilagassi (Palma).
|| 6. Sèquia secundària, braçal (Pla d'Urgell); cast. hijuela.
    Fon.: pəɾfíɫ (or., bal.); peɾfíɫ (occ., val.).
    Etim.: del llatí pro filo, ‘pel fil’; potser per mediació de l'it. profilo, mat. sign.