DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PERILL m.
Possibilitat pròxima que s'esdevingui un mal; situació o cosa en què existeix la dita possibilitat; cast. peligro. En treballs e en perills se metia, Llull Fèlix, pròl. La terra sta en gran perill, Desclot Cròn., c. 2. Era en gran perill e en fort estret partit, Muntaner Cròn., c. 71. Que't mets a perill de final impenitència, Eximenis Conf. 25. Trigà per lonch temps ab extrems perills de sa persona subjugar lo regne, Metge Somni iv. No tement los perills de la mort, Tirant, c. 15. Corre gran perill la vostra reyal persona, Boades Feyts 322. Trau de perill, de totes mes joies, la més bella, Atlàntida vi. Hi ha un crit de renaixença entre perills, Maragall Enllà 54. El malalt ja estava fora de perill, Pons Llar 35.
    Refr.—a) «Diners i fills, com més pocs, menys perills».—b) «Qui es posa en perill, perilla».—c) «Qui es posa en perill de caure, apar té ganes de jaure».—d) «A perill prompte, remei cuitat».
    Fon.: pəɾíʎ (or., bal.); peɾíʎ (occ., val.); pɾíʎ (occ.).
    Var. ort. ant.: peril (Desclot Cròn., c. 135); paril (Graal 122); parill (Graal 57).
    Etim.: del llatí perīcŭlu, mat. sign.