DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PERILLAR v.
|| 1. ant., tr. Posar en perill. En aquesta libertat has, amat, perillada ma volentat, Llull Amic e Amat, met. 319. Molt més encara és la ànima del home perillada e turmentada, Llull Cont. 150, 29.
|| 2. intr. Estar en perill; cast. peligrar. En axí com a nau qui va perillant en la mar per mal temps, Llull Cont. 93, 26. La vida de aquella y la mia perillen, Tirant, c. 390. E yo, stimant que perillava molt de ser vist, Somni J. Joan 102.
|| 3. intr. (dialectalment) Naufragar, perdre's per accident (Men., Eiv.). «Diuen que dues barques han perillat». La viuda vol tostemps anar ab bonança | tenint vent en popa per no perillar, Viudes Donz. 170. Vullau socórrer y ajudar-li que ella no puga perillar com a vil criatura, Comalada PP 51.
|| 4. Ja perilla! o Se'n perilla!: exclamació irònica equivalent a «ja ho crec!», que s'aplica a coses de les quals es creu el contrari (Lluçanès, Empordà).
    Fon.: pəɾiʎá (or., bal.); peɾiʎá (occ.); peɾiʎáɾ (val.).
    Etim.: derivat de perill.