Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  perir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PERIR v. intr. ant.
Deixar d'existir; cast. perecer. Totes altres coses temporals periran, Hom. Org. 1 vo. Com home desemparat periré en treballs perdurables, Llull Cont. 85. Persò que no peresca tan piadós negoci, Marsili Cròn., c. 17. Peresques ab Dattan e Abiron, los quals la terra sorbí vius, Cost. Tort. IX, xxx. Es necessari que les ànimes dels bruts peresquen ab lo cors, Metge Somni i. Qui és d'est món, a perir ha ab est món, que perirà e ben tost, Quar. 1413, p. 93. Forments conserve perque al temps de la esterilitat los teus regnes tots no perexquen, Corella Obres 59.
    Etim.:
del llatí perīre, mat. sign.