DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PERIT, -ITA m. i f. i adj.
Expert, entès en una matèria determinada; cast. perito. Ab lo degut y madur sentir que de personas tant ben intencionadas y peritas se pot esperar, Canyelles Descr. 116. Hierònim Torres, chirugià, persona de les més perites y experimentades de son art, doc. a. 1715 (BSAL, viii, 457). Especialment: a) Persona acreditada com a experta en una matèria i que és requerida per a dictaminar sobre un punt de la mateixa. En lo qual puxa còpia de perits en dret esser haüda, Const. Cat. 200.—b) Persona que té el títol d'expert en una disciplina conferit per l'Estat. «Perit agrònom».
    Fon.: peɾít (Barc., Val., Palma). Hi ha gent que pronuncia pèrit, incorrectament.
    Intens. superl.: peritíssim, -íssima.
    Etim.: pres del llatí perītus, mat. sign.